Figures Retòriques
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,83 KB
AL·LEGORIA:
Consisteix a desenvolupar paral·lelament una successió d'idees. (els llenc,ons eren de plaers, el cobrellit era de llanguiments).
AL·LITERACIÓ:
Repetició d'un so (un Plat Ple de Pebre negre està).
ANADIPLOSI:
Repetició d'una paraula al final d'un vers i al principi d'un altre (o dures fletxes de mon fat ROMPUDES, ROMPUEDES per ferir més doloroses).
ANÀFORA:
Repetició d'una paraula al principi d'un vers (DONEU-ME una llantera, DONEU-ME uns carbons durs...).
ANTÍTESI:
Aparició d'un mot i seguidament l'antònim (entre el REPOS i el MOVIMENT).
ANTONOMÀSIA:
El canvi d'un nom propi pel comú (un RAFAEL, L'APOSTOL).
APOSICIÓ:
Explicació dels fets (oh Cloris, L'AIMADA DE COSES NO VISTES).
APÒSTROFE:
Dirigir la paraula en un to emocional (la meva ànima, LLÚISA).
ASÍNDETON:
Omissió de la conjunció i (aquesta meva POBRA, BRUTA, TRISTA).
COMPARACIÓ:
Ponderació que s'estableix en un terme real i un terme imaginari (és blanca COM la neu, la platja SEMBLA un cor abandonat).
ENCAVALLAMENT:
Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el mètric, sense verb (A LA VORA DE LA MAR TENIA UNA CASA, EL MEU SOMNI).
ENUMERACIÓ:
Presentació de diversos elements de la mateixa categoria gramatical (DRAP DE LA POLS, ESCOBRAS, EPOLSADORS, PLOMALL i RASPALL).
EPANADIPLOSI:
Repetició d'una paraula al principi i al final de una frase (ENCARA més de nitrogen, ENCARA).
EPÍTET:
Adjectiu innecessari (neu BLANCA, cargó NEGRE).
EUFEMISME:
Utilització d'una paraula en substitució d'una altra més desagradable (SINES-pits, DONAR LLUM-parir).
HIPERBATON:
Canvi de l'ordre gramatical (A CARREFOUR JO VAIG).
HIPÈRBOLE:
Exageració evident (trauràs SANG PER LA BOCA a la primera besada).
HOMOFONIA:
Paraules que sonen gairebé iguals (per què TEMS al TEMPS?).
IMATGE:
Identificació poètica entre un element real i un d'irreal (MOCADOR D'OLOR FARDANT TARONGINA).
INTERROGACIÓ RETÒRICA:
Pregunta de la qual no s'espera resposta.
IRONIA:
Negació tàctica del que es diu literalment.
METÀFORA IMPURA:
Terme real + terme imaginari (la TERRA és una CAMBRA).
METÀFORA PURA:
Terme imaginari (la melangiosa i freda BOLSA NOCTURNA).
METONÍMIA:
Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra (que Diu el COMITÉ SUPERIOR ESPORTIU -REFERINT-SE A LA GENT).
ONOMATOPEIA:
Imitació de sons reals (BUUUUM, BUUUUM...).
PARADOXA:
És la unió d'idees aparentment irreconciliables (vàrem tenir la COPA DE LA VIDA arran de llavis i BEBENT MORLES).