Figures Retòriques

AL·LEGORIA:

Consisteix a desenvolupar paral·lelament una successió d'idees. (els llenc,ons eren de plaers, el cobrellit era de llanguiments).

AL·LITERACIÓ:

Repetició d'un so (un Plat Ple de Pebre negre està).

ANADIPLOSI:

Repetició d'una paraula al final d'un vers i al principi d'un altre (o dures fletxes de mon fat ROMPUDES, ROMPUEDES per ferir més doloroses).

ANÀFORA:

Repetició d'una paraula al principi d'un vers (DONEU-ME una llantera, DONEU-ME uns carbons durs...).

ANTÍTESI:

Aparició d'un mot i seguidament l'antònim (entre el REPOS i el MOVIMENT).

ANTONOMÀSIA:

El canvi d'un nom propi pel comú (un RAFAEL, L'APOSTOL).

APOSICIÓ:

Explicació dels fets (oh Cloris, L'AIMADA DE COSES NO VISTES).

APÒSTROFE:

Dirigir la paraula en un to emocional (la meva ànima, LLÚISA).

ASÍNDETON:

Omissió de la conjunció i (aquesta meva POBRA, BRUTA, TRISTA).

COMPARACIÓ:

Ponderació que s'estableix en un terme real i un terme imaginari (és blanca COM la neu, la platja SEMBLA un cor abandonat).

ENCAVALLAMENT:

Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el mètric, sense verb (A LA VORA DE LA MAR TENIA UNA CASA, EL MEU SOMNI).

ENUMERACIÓ:

Presentació de diversos elements de la mateixa categoria gramatical (DRAP DE LA POLS, ESCOBRAS, EPOLSADORS, PLOMALL i RASPALL).

EPANADIPLOSI:

Repetició d'una paraula al principi i al final de una frase (ENCARA més de nitrogen, ENCARA).

EPÍTET:

Adjectiu innecessari (neu BLANCA, cargó NEGRE).

EUFEMISME:

Utilització d'una paraula en substitució d'una altra més desagradable (SINES-pits, DONAR LLUM-parir).

HIPERBATON:

Canvi de l'ordre gramatical (A CARREFOUR JO VAIG).

HIPÈRBOLE:

Exageració evident (trauràs SANG PER LA BOCA a la primera besada).

HOMOFONIA:

Paraules que sonen gairebé iguals (per què TEMS al TEMPS?).

IMATGE:

Identificació poètica entre un element real i un d'irreal (MOCADOR D'OLOR FARDANT TARONGINA).

INTERROGACIÓ RETÒRICA:

Pregunta de la qual no s'espera resposta.

IRONIA:

Negació tàctica del que es diu literalment.

METÀFORA IMPURA:

Terme real + terme imaginari (la TERRA és una CAMBRA).

METÀFORA PURA:

Terme imaginari (la melangiosa i freda BOLSA NOCTURNA).

METONÍMIA:

Consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra (que Diu el COMITÉ SUPERIOR ESPORTIU -REFERINT-SE A LA GENT).

ONOMATOPEIA:

Imitació de sons reals (BUUUUM, BUUUUM...).

PARADOXA:

És la unió d'idees aparentment irreconciliables (vàrem tenir la COPA DE LA VIDA arran de llavis i BEBENT MORLES).