La filosofia de David Hume: Coneixement i empirisme

L'empirisme de David Hume

Hume, com a filòsof escèptic, sosté que l'experiència és l'única font vàlida de coneixement. Això implica que no existeixen les idees innates. El coneixement comença i acaba en l'experiència, essent aquesta l'origen i el límit del que podem conèixer. Per tant, només podem conèixer allò que se'ns mostra a través de les nostres percepcions (colors, sabors, sons, formes).

Els materials del coneixement: Impressions i idees

Les percepcions es divideixen segons la seva intensitat:

• Impressions: Són les percepcions més fortes i directes. Es classifiquen en:
  • De sensació: Quan percebem a través dels sentits (veure, escoltar).
  • Passions: Sentiments que sorgeixen de manera espontània.
• Idees: Són el record o còpia de les impressions. Es divideixen en:
  • Memòria: Record fidel d'impressions passades.
  • Imaginació: Capacitat de combinar i barrejar dades de la memòria.

Segons la seva composició, les impressions poden ser simples (un color) o complexes (una ciutat). El criteri de veritat de Hume estableix que una idea només és vertadera si prové d'una impressió.

Lleis d'associació d'idees

La ment humana associa les idees segons tres lleis fonamentals:

• Llei de semblança: Relacionem idees que s'assemblen.
• Llei de contigüitat: Relacionem idees properes en l'espai o el temps.
• Llei de causa-efecte: Relacionem idees que actuen com a causa i efecte.

Classes de coneixement

1. Relacions d'idees: Veritats de raó pròpies de les ciències formals (matemàtiques, lògica). Són demostrativament certes i independents de l'experiència.
2. Qüestions de fet: Es basen en l'experiència i l'observació. El seu grau de certesa és menor, ja que es fonamenten en la relació causa-efecte.

La crítica a la causalitat i la substància

Hume argumenta que la connexió necessària entre causa i efecte és una idea falsa, fruit del costum. L'exemple clàssic és el de les boles de billar: observem la seqüència, però no tenim cap impressió de la "connexió necessària".

Així mateix, Hume critica conceptes metafísics:

• Substància: No hi ha impressió que hi correspongui; és només un nom per a un feix d'impressions.
• Idea del Jo: No és més que una idea complexa resultant d'unir diferents impressions mentals.
• Idea de Déu: Inexistent en l'experiència, per tant, no pot ser objecte de coneixement.
• Món extern: No podem sortir de les nostres impressions per verificar l'existència d'una realitat independent.

Filosofia política: De Locke a l'Estat civil

El text analitza la transició de l'estat de natura a la societat civil segons el pensament liberal (Locke):

• Llei natural: Governa la natura i estableix drets inalienables: vida, llibertat i propietat.
• Estat de natura: Situació on els homes són lliures i iguals, però on la seguretat d'aquests drets no està garantida.
• Contracte social: Els individus decideixen, per consentiment, crear una societat civil per protegir la seva propietat i garantir una justícia imparcial.

El govern, mitjançant la divisió de poders (legislatiu i executiu), té la funció d'administrar la justícia. Si el poder abusa de les seves funcions, el poble té el dret legítim de revoltar-se.