Filosofia de Locke i Hume: Liberalisme, Empirisme i Crítiques Clau

John Locke: Liberalisme i Contracte Social

Locke planteja que, abans de la societat, els humans vivien en un estat de naturalesa on hi havia llibertat i ús de la raó, però també conflicte i guerra a causa de la llibertat total. Proposa un contracte social on les persones renuncien a certes llibertats a canvi d'una societat justa. Aquest contracte estableix les bases del liberalisme social, destacant la importància de l'individu en la societat.

Locke contradiu l'absolutisme, afirmant que el poder polític emana del consentiment de la societat, no de Déu. Defensa una monarquia representativa i la separació de poders. Els governants han de protegir les llibertats individuals, i si no ho fan, el poble té dret a la rebel·lió i a canviar el poder polític.

David Hume: Empirisme i Teoria del Coneixement

Hume destaca la primacia de les percepcions sobre les idees, classificant-les en simples i complexes. Divideix el coneixement en:

• Relacions d'idees (coneixement necessari, com les matemàtiques).
• Qüestions de fet (coneixement contingent, basat en la relació causa-efecte).

Critica les idees innates cartesianes i defensa que les accions humanes es guien més per l'experiència que per la raó.

Crítica al Concepte de Déu i la Causalitat

Hume rebutja la possibilitat de conèixer l'essència i l'existència de Déu, ja que només admet el coneixement a partir de l'experiència sensorial. Desestima l'argument ontològic i el cosmològic, afirmant que l'existència només es pot conèixer a través de l'experiència, no a priori ni a posteriori. Critica l'aplicació del principi de causalitat més enllà de l'experiència directa.

Crítica al Concepte Cartesià del Jo (Self)

Hume rebutja la idea cartesiana del jo com a entitat pensant, considerant la consciència com un conjunt que s'omple amb idees simples, formant així idees complexes que defineixen la identitat. Seguint la seva teoria metafísica, el jo és simplement un conjunt (o feix) d'aquestes idees. En negar les idees innates, Hume sosté que tot coneixement prové de l'experiència, incloent-hi la pròpia percepció del jo.

Crítica a la Raó Ètica: El Sentiment Moral

Hume rebutja el racionalisme ètic de Sòcrates i Plató, afirmant que l'anàlisi racional no motiva l'acció. Segons Hume, la moralitat es basa en els sentiments, no en la raó. La virtut i el vici es determinen pel plaer o el malestar que ens causen les accions. Les passions són les úniques que originen i poden impedir les accions, i la distinció entre virtut i vici es troba en els nostres sentiments morals, no en els objectes mateixos. Hume anomena aquest sentit especial de censura o aprovació com a sentiment moral.