Filosofia Moral: Anàlisi Comparativa de Hume i Kant

Filosofia Moral: Hume, Kant i Conceptes Clau

L'Ètica de David Hume: Emotivisme Moral

La tesi ètica de Hume consisteix a afirmar que el fonament de la moral no resideix en la raó, sinó en els sentiments. La seva filosofia parteix del fet que hi ha dos tipus de coneixement:

• Relacions d'idees: les veritats analítiques utilitzades en la matemàtica i la lògica que ofereixen una certesa absoluta, però no ens diuen res de la realitat empírica.
• Qüestions de fet: L'experiència que no aporta una veritat absoluta, ja que no està justificada per una demostració.

No obstant això, el coneixement de la moral no pot ser inclòs en cap dels dos grups, ja que està fora dels límits de la raó i tampoc no ens ajuda a descriure la realitat.

Per tant, per a Hume, no existeix un coneixement ètic en tant que tal, perquè la moral es fonamenta en el sentiment. El judici moral que donem a una acció o una característica depèn de l'emoció que desperta en nosaltres. Una acció serà considerada bona si provoca sentiments d'aprovació, mentre que serà valorada com a negativa en el moment en què provoqui rebuig. Per això, el pensament sobre l'ètica de Hume es coneix com a emotivisme moral.

L'Ètica d'Immanuel Kant: Imperatius Categòrics

L'ètica de Kant s'oposa a les ètiques materials. Per a ell, la moral no ha d'oferir normes concretes de conducta, sinó establir el criteri amb què hem de decidir si una norma és moral o no, i només així una ètica pot arribar a ser universal i vàlida per a qualsevol ésser racional. Aquestes normes es defineixen com a imperatius categòrics que obliguen a actuar d'una forma universal i incondicional. Per a Kant, aquestes són les veritables normes morals perquè són desinteressades, independents del seu context i les seves conseqüències.

També parla de la llibertat i autonomia del subjecte. Les normes morals no han de ser imposades per agents externs, com l'autoritat civil, la tradició i fins i tot la naturalesa i els costums, sinó que és la mateixa raó humana la que les estableix, perquè només així poden ser universals per a tothom.

Glossari de Termes Filosòfics Clau

Qüestions de Fet

Fan referència a quelcom de la realitat, és a dir, que provenen de l’experiència i la seva característica real és que són contingents (són, però podrien no ser). No hi ha cap necessitat que els fets siguin com són ni que es relacionin d’aquesta manera. Però sí que ens donen informació perquè la seva font és l’experiència. Per exemple: “el sol sortirà demà”, la seva veritat no pot ser deduïda per l’anàlisi lògica dels continguts de les idees, per tant, es tracta d’un enunciat a posteriori. Nosaltres sabem que “el sol sortirà demà” perquè fins al moment l’experiència ens ha demostrat que cada dia surt el sol; ho sabem per costum.

Escepticisme

És la conseqüència inevitable de l’empirisme radical de Hume. Com a resultat de la seva teoria, no es pot confiar en l’existència de res; no sabem si existeix un món exterior, ni tan sols sabem si existim nosaltres mateixos; en conseqüència, dubtem de tot, ja que el coneixement no sembla possible. Hume, però, intentarà evitar aquesta conclusió i ens dirà que, tot i que no podem demostrar l’existència d’un món exterior a nosaltres, podem creure que aquest existeix.

Relacions d'Idees

Fan referència a les matemàtiques i tota informació que sigui intuïtiva o demostrativament certa. Allò que caracteritza aquests continguts és que són independents de l’experiència; si els nego, caic en una contradicció. Són enunciats analítics i necessaris, però, segons Hume, no aporten informació. Per exemple: 2+2=4. Aquest tipus d’enunciat és necessari, analític i a priori, però no ens dóna cap mena d’informació nova (dins de 2+2, ja s’inclou el 4).

Llei Pràctica

És el principi objectiu d’obrar, fonamentat en la raó, universalment vàlid i que no admet objeccions. S’expressa en forma d’imperatiu.

Ètiques Heterònomes, Empíriques o Materials

Són les teories ètiques que busquen el motiu de la voluntat en alguna cosa (un principi empíric o material) externa a aquesta. Com que són empíriques, són a posteriori; al mateix temps tenen un caràcter hipotètic i condicional (per exemple, Epicur deia que «per ser feliç, s'ha de perseguir el plaer») i per aquest motiu tampoc són formals.