Filosofia de Nietzsche: crítica a la moral occidental i la mort de Déu

Filosofia de Nietzsche

La filosofia de Nietzsche és una crítica a la tradició occidental (moral, filosofia tradicional, religió cristiana i ciències positives). Cataloga de dogmàtiques la moral i la filosofia tradicionals i situa l'origen del pensament en Sòcrates i Plató.

Esperit dionisíac

Representa la valoració de la vida en la cosmovisió grega arcaica. Simbolitza el vigor, la font de plaer, l'embriaguesa, la desmesura, la renovació i la destrucció.

Esperit apol·lini

Manifestació del valor de la raó en la cosmovisió grega arcaica. Representa l'ordre, l'harmonia, la figura i les formes de la raó.

Moral dels esclaus

És la moral occidental, la moral antinatural ja que imposa lleis en contra dels instints primordials de la vida. L'ideal de la moral tradicional és el de «l'home bo, modest, diligent i benintencionat», que el converteix en esclau d'aquestes virtuts. Com a moral cristiana, creu que el món material ha de ser superat amb la perfecció platònica, la conseqüència de la qual és el rebuig d'aquest món i de la vida.

La moral dels esclaus defensa l'altruisme com a norma suprema de comportament, i per això menysprea els valors de la vida. És una moral que pensa que les coses grans són fetes per Déu i no pels homes, perquè aquests són dèbils. En conseqüència, tots els valors de la moral tradicional són ficticis i propis dels dèbils, i per la mateixa raó aquesta moral és immoral.

Ressentiment

És l'actitud dels esclaus, dels homes dèbils que no assumeixen la vida com a valor principal i tenen valors com la culpa, que negaven l'autonomia de la persona.

Crítica a la religió occidental

La religió neix de l'que l'home té de si mateix; és un mecanisme de defensa que permet atribuir un destí a Déu. La religió que menysprea la vida no té sentit, i per tant és una religió que comporta l'alienació de l'home.

Ciències positives

No són una veritable interpretació de la realitat; el seu origen cal buscar-lo en la repugnància que l'intel·lecte sent pel caos del món. Ataca una metodologia concreta: la matematització de la realitat prescindint de les qualitats de les coses.

Crítica a l'Estat

Rebutja clarament l'Estat.

Mort de Déu

Representa la negació de l'existència d'un més enllà inventat per la religió, asomptida. La idea de Déu és la gran enemiga. L'esperit jo que ha de caps acceptar la seva mort i saber que res no es pot fitar al seu joc.

Nihilisme

És la força destructora de la base de la cultura occidental. Déu mort perquè l'hem matat; quan ens acceptem, superarem l'estat nihilista (negatiu). El nihilisme és un procés ambivalent i dialèctic amb dues cares: negativa i positiva, i la primera porta a l'altra.

L'últim home

La mort de Déu dona lloc a dos fenòmens: la condició de possibilitat per a l'aparició del superhome i, també, la generació de l'arribada de l'últim home. Segons Nietzsche, l'últim home significa la ruïna de la civilització.

Superhome

És aquell que accepta la mort de Déu i no el substitueix per altres valors, assumint plenament la vida. És el més fort, el més noble, el que no necessita valors falsos, aquell que supera la prova de l'etern retorn. És el més real dels homes i s'oposa a l'últim home. El procés de generació del superhome, que Nietzsche exposa amb la metàfora de les tres transformacions del camell (que porta la pesada càrrega de la moral invertida), el lleó (que lluita en contra de la moral) i el nen (creador espontani del seu propi joc), és el superhome.

Home noble

Aristòcrata, el millor. Quan Nietzsche parla de noblesa fa referència a homes superiors.

Voluntat de poder

La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany d'apoderar-se de res ni de dominar ningú, sinó que és pura creació.

Etern retorn

Cada instant és únic, però etern i il·limitat; cal viure intensament.