Què és la Filosofia? Origen, Mètode Socràtic i Ciència

Què és la filosofia?

Filo = amor.

La filosofia intenta buscar una explicació a les coses. Significa amor al coneixement. Neix a la polis de Milet al segle VI a.C.

Abans de la filosofia hi havia els mites: narracions sagrades d’esdeveniments ocorreguts fa molt de temps, en què certs sers sobrenaturals (com ara déus o herois) van dur a terme accions memorables que expliquen el món actual. Resumit: històries que intenten explicar una realitat. Caràcter diví. La filosofia vol buscar una explicació a tot això. Fins al segle XVIII filosofia i ciència van ser el mateix.

El pensament filosòfic va aparèixer gairebé al mateix temps a tres indrets: Xina, Grècia i Índia. Qüestionament racional de la realitat que pretenia anar més enllà de les tradicionals explicacions.

Filosofia oriental i occidental

Els filòsofs orientals es diferencien de la filosofia occidental tant per la seva concepció de l’esser humà i de la ment com per la seva visió de la natura. El caràcter del pensament oriental, sovint molt tradicional i de vegades influenciat per la mística i la religió, va fer que evolució de manera molt diferent de la filosofia occidental.

La filosofia dels presocràtics

Van intentar anar més enllà de les explicacions mítiques. Aquests pensadors van sorgir al Mediterrani oriental cap al segle VI a.C. i s’anomenen d’aquesta manera perquè van viure abans de Sòcrates. La filosofia necessita un entorn que afavoreixi el diàleg i l’intercanvi racional d’opinions. En comptes de recórrer als mites, empraven únicament raonaments basats en causes naturals. En la llengua grega, el terme logos significa alhora “raó” i “paraula”. Van ser els primers a aconseguir elaborar un discurs racional sobre la realitat que mostra com són les coses i per què són d’aquesta manera. El discurs de logos comporta acceptar que la realitat és comprensible perquè obeeix a una norma racional i que, pot ser explicada.

Ciència i filosofia

Amb la revolució científica, va sorgir un nou mètode per estudiar les lleis de la natura: el mètode científic. Basat en l’experiència, serveix per comprovar si les nostres suposicions sobre la realitat són certes o falses. Ciències empíriques. La ciència fa experiments i formula lleis naturals per descriure el curs de la natura. La filosofia, en canvi, no recorre a l’experimentació perquè s’ocupa d’altre tipus de qüestions.

El mètode socràtic

Segons Sòcrates, les coses s’havien d’entendre, no repetir i moltes coses que ens han dit les hem assimilat com a veritat. A partir de la ignorància podem construir el coneixement.

Fase 1

1. La ironia: Sòcrates feia dir definicions a la gent per tal d’adquirir aquest coneixement.
2. La ignorància: “Només sé que no sé res”. Hem d’evitar els prejudicis. Creia que s’havia de rebre els coneixements des de la ignorància.

Fase 2

1. Maièutica: “Parir”. (Parir els coneixements). Utilitzava aquesta paraula per provocar. La seva mare era llevadora, amb això volia dir, que no només els rics podien tenir coneixement.
2. Conclusió/Investigació: Conclusions finals dels coneixements adquirits.

Semiances entre ciència i filosofia

Els dos es fan preguntes. Són oberts. Són racionals. Intenten explicar coses. Es plantegen preguntes per tractar de respondre-les. Contribueixen al progrés de la societat.

Diferències entre ciència i filosofia

Ciència

Estudia la part més física. La ciència moderna va sorgir a Occident. Utilitzen experimentació a partir d’una hipòtesi. Fa experiments i formula amb lleis naturals. Inducció.

Filosofia

Ho estudia tot. Va aparèixer a la Xina, Grècia i Índia. No recorre a l’experimentació perquè s’ocupa d’altres qüestions. Més deductiu. No recorre a les qüestions a les quals es pot respondre de manera empírica.