La filosofia política de John Locke i l'Estat de dret

Conclusió: El coneixement i la vida pràctica

El coneixement proporcionat per les ciències no és cert, només és probable i raonable. L’enteniment és incapaç d’assegurar la veritat quan estudia substàncies materials.

Però: és desitjable continuar els estudis perquè aquest coneixement aproximat és suficient per satisfer la vida pràctica, la salut i la comoditat. I: el coneixement és el mitjà per distingir la veritat de l’error i els principis morals certs dels falsos per orientar-nos en la vida.

Política: Contracte social i divisió del poder

El pensament polític de Locke es basa en el contracte social, la divisió del poder i el dret a la revolució:

• Estat natural (hipotètic): llibertat absoluta, igualtat i respecte mutu majoritari.
• Drets naturals (hipotètics): dret a la vida, a la llibertat i a la propietat.
• Ocasionalment, es produeix un abús de la llibertat individual.
• Pacte o contracte: establert perquè l’Estat garanteixi els drets naturals.
• Cessió, revocable, del poder dels ciutadans (llibertat absoluta individual) al/s governant/s.
• Tribunal d’apel·lació i arbitratge.

Assaig sobre el govern civil (1690)

Aquesta obra representa la primera teoria moderna de l’Estat de dret (en contraposició a Thomas Hobbes i el seu Leviatan o Estat absolutista). S'hi analitza l'origen, l'abast i la finalitat del govern civil:

• Estat de natura: recurs hipotètic i metodològic anterior al poder polític, basat en la llibertat i la igualtat per preservar la vida i les propietats segons la raó o llei natural.
• Arbitrarietat: l'estat de guerra genera incertesa i inseguretat.
• Pacte de la societat civil: es consent i s'acorda actuar com un sol cos polític; només això dona origen a un govern legítim.
• El poder polític resideix en el poble: sotmetiment a les decisions de la majoria.

Divisió del poder i benestar social

Locke proposa la següent divisió de poders:

• Legislatiu: encarregat de fer les lleis.
• Executiu: les fa complir (jutjant, castigant i reparant).
• Federatiu: gestiona la pau, la guerra, els tractats i les aliances.

Salus populi suprema lex (Ciceró): la llei suprema és el benestar del poble.

Definició del poder polític i la propietat

El poder polític és el dret a dictar lleis per regular i salvaguardar la propietat, emprant la força únicament per al bé públic. Els éssers humans, lliures, iguals i independents, s’uneixen de manera contractual en comunitats polítiques per suplir deficiències inadequades a la dignitat de l’home, per viure en pau, amb seguretat, i per gaudir de les propietats.

Dissolució del govern i dret a la revolució

La dissolució del govern pot produir-se des de fora (guerra) i des de dins (revolució del poble contra el/s governant/s) en els següents casos:

1. Quan el legislador o legisladors no han estat designats pel poble.
2. Quan el legislador o legisladors actuen contràriament a la tasca confiada.