Finalitat de la cronica de bernat desclot
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,97 KB
Lo somni:
És una obra escrita en forma de diàleg. Està dividida en quatre llibres: Llibre I: Metge és a la presó. Mentre dorm se li apareix en somnis el rei Joan I.
Llibre II: Metge pregunta al rei les causes de la seva mort i el destí sobrenatural de la seva ànima.
Llibre III: Orfeu explica la seva vida i descriu l'infern detalladament. Tirèsies maleeix les dones i l'amor i critica a Metge per estar enamorat.
Llibre IV: Metge respon a Tirèsies amb un elogi a les dones. Després critica als homes. I llavors es desperta. Cronica de Jaume I
L'obra està escrita per Jaume I, on es narren fets històrics que varen succeir durant el seu regnat. Es pot dir que és una mena de llibre de memòries en el qual descriu nombroses gestes militars.
La crónica utilitza la 1era persona i es divideix en 4 parts:
1208 i 1228 s'explica un conjunt de petits conflictes durant la seva edat,
De1229 a 1240. Narra la conquesta de Mallorca. Posteriorment arribaria la conquesta dValència.
De 1240 a 1265. Narra els conflictes amb els sarraïns rebels de València.
De 1265 a 1276. Té lloc la conquesta de Múrcia. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I
Cronica Bernat Desclot
És la més antiga de les quatre cròniques. La seua redacció degué iniciar-se el 1283, i que potser s’interrompé i fou represa el 1285, però sembla ser que la crònica de Desclot va ser terminada l’any 1288.
Es caracteritza per la impersonalitat i l’us de rimes prosificades de l’autor. Lobra dona una impressió de desordre que ofereixen els onze primers capítols. Desclot narra la uníó de Catalunya i Aragó, el naixement de Jaume el Conqueridor, relata amb detenció la batalla d’Úbeda i, mes concretament, la desfeta de Muret La crònica de Ramón Muntaner
Comença la seua redacció el 1325 i finalitza el 1328. Nasqué a Peralada el 1265 i morí a Eivissa l’any 1336. Va escriure la seva obra a València.
Arranca des de la naixença de Jaume I. Descriu de la coronació d’Alfons el Benigne. Utilitza un estil lliure amb un to cavalleresc. Te una finalitat de memories personal i didactic Cronica Pere III
Va ser escrita en 2 redaccions:
La primera redacció va ser acabada a finals de 1382 o principis de 1383.
La segona redacció va ser datada l'any 1385. L'objectiu de la crònica era explicar els fets que van passar al llarg de la vida de Pere III el Cerimoniós, des-de el seu naixement fins l'accés al tron, com les decisions que pren durant el seu regnat, relats de guerra, etc.
Cronica de Ramón Muntaner:
6.3. Estructura i contingut
La matèria de la crònica de Muntaner arranca des de l’engendrament i naixença de Jaume I, tema que exposa a base de prosificacions de cançons de gesta, i fineix amb una minuciosa descripció de la coronació d’Alfons el Benigne. Així doncs, s’ocupa del regnat dels monarques Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume II i Alfons el Benigne, als quals va conéixer personalment.
6.4. Estil
Muntaner no diu mai “crònica” sinó “llibre”. Aquest llibre no és destinat a la lectura individual i privada, sinó a ésser escoltat per un auditori de “senyors”, com hi fa constar diverses vegades. Muntaner sempre destina la seua crònica a uns oïdors, la qual cosa aproxima l’autor a nosaltres, perquè nosaltres mateixos som requerits per ell. Això és general en l’estil del llibre. L’oïdor no és per a ell un ésser allunyat i distant, sinó que està sempre present escoltant-lo i fins i tot l’interromp. En efecte, el cronista de Peralada dialoga amb nosaltres, lectors actuals, des de la pàgina del seu llibre.
6.5. Finalitat
Muntaner exposa els propòsits que el dugueren a escriure l’obra. Hi advertim un doble aspecte: d’una banda, constitueix unes memòries personals de qui està convençut que ha viscut esdeveniments històrics dignes de ser contats i, de l’altra, per ser un ensenyament per als futurs reis, els quals trobaran un bon exemple a seguir en la figura dels seus reis.
És una obra escrita en forma de diàleg. Està dividida en quatre llibres: Llibre I: Metge és a la presó. Mentre dorm se li apareix en somnis el rei Joan I.
Llibre II: Metge pregunta al rei les causes de la seva mort i el destí sobrenatural de la seva ànima.
Llibre III: Orfeu explica la seva vida i descriu l'infern detalladament. Tirèsies maleeix les dones i l'amor i critica a Metge per estar enamorat.
Llibre IV: Metge respon a Tirèsies amb un elogi a les dones. Després critica als homes. I llavors es desperta. Cronica de Jaume I
L'obra està escrita per Jaume I, on es narren fets històrics que varen succeir durant el seu regnat. Es pot dir que és una mena de llibre de memòries en el qual descriu nombroses gestes militars.
La crónica utilitza la 1era persona i es divideix en 4 parts:
1208 i 1228 s'explica un conjunt de petits conflictes durant la seva edat,
De1229 a 1240. Narra la conquesta de Mallorca. Posteriorment arribaria la conquesta dValència.
De 1240 a 1265. Narra els conflictes amb els sarraïns rebels de València.
De 1265 a 1276. Té lloc la conquesta de Múrcia. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I
Cronica Bernat Desclot
És la més antiga de les quatre cròniques. La seua redacció degué iniciar-se el 1283, i que potser s’interrompé i fou represa el 1285, però sembla ser que la crònica de Desclot va ser terminada l’any 1288.
Es caracteritza per la impersonalitat i l’us de rimes prosificades de l’autor. Lobra dona una impressió de desordre que ofereixen els onze primers capítols. Desclot narra la uníó de Catalunya i Aragó, el naixement de Jaume el Conqueridor, relata amb detenció la batalla d’Úbeda i, mes concretament, la desfeta de Muret La crònica de Ramón Muntaner
Comença la seua redacció el 1325 i finalitza el 1328. Nasqué a Peralada el 1265 i morí a Eivissa l’any 1336. Va escriure la seva obra a València.
Arranca des de la naixença de Jaume I. Descriu de la coronació d’Alfons el Benigne. Utilitza un estil lliure amb un to cavalleresc. Te una finalitat de memories personal i didactic Cronica Pere III
Va ser escrita en 2 redaccions:
La primera redacció va ser acabada a finals de 1382 o principis de 1383.
La segona redacció va ser datada l'any 1385. L'objectiu de la crònica era explicar els fets que van passar al llarg de la vida de Pere III el Cerimoniós, des-de el seu naixement fins l'accés al tron, com les decisions que pren durant el seu regnat, relats de guerra, etc.
Cronica de Ramón Muntaner:
6.3. Estructura i contingut
La matèria de la crònica de Muntaner arranca des de l’engendrament i naixença de Jaume I, tema que exposa a base de prosificacions de cançons de gesta, i fineix amb una minuciosa descripció de la coronació d’Alfons el Benigne. Així doncs, s’ocupa del regnat dels monarques Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume II i Alfons el Benigne, als quals va conéixer personalment.
6.4. Estil
Muntaner no diu mai “crònica” sinó “llibre”. Aquest llibre no és destinat a la lectura individual i privada, sinó a ésser escoltat per un auditori de “senyors”, com hi fa constar diverses vegades. Muntaner sempre destina la seua crònica a uns oïdors, la qual cosa aproxima l’autor a nosaltres, perquè nosaltres mateixos som requerits per ell. Això és general en l’estil del llibre. L’oïdor no és per a ell un ésser allunyat i distant, sinó que està sempre present escoltant-lo i fins i tot l’interromp. En efecte, el cronista de Peralada dialoga amb nosaltres, lectors actuals, des de la pàgina del seu llibre.
6.5. Finalitat
Muntaner exposa els propòsits que el dugueren a escriure l’obra. Hi advertim un doble aspecte: d’una banda, constitueix unes memòries personals de qui està convençut que ha viscut esdeveniments històrics dignes de ser contats i, de l’altra, per ser un ensenyament per als futurs reis, els quals trobaran un bon exemple a seguir en la figura dels seus reis.