Fisiologia de l'Esport: Cèl·lula, Metabolisme i Fibres Musculars

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,76 KB

Fisiologia de l'esport: estudia les respostes de l'organisme a l'exercici i les seves adaptacions a l'entrenament.

Factors a considerar:
1. Modalitat (tipus d'exercici).
2. Intensitat (màxima - submàxima).
3. Característiques individuals (sexe, malalties, edat...).
4. Tests (cardiovasculars, de força...).
Cèl·lula: unitat estructural, funcional i genètica de tots els teixits de l'ésser viu.
Tipus:
1. Eucariota: més antiga, no compartimentada, material hereditari sense membrana.
2. Procariota: més evolucionada, compartimentada, amb material hereditari.
Membrana citoplasmàtica:
Funcions:
1. Transport de substàncies cap a dins i cap a fora de la cèl·lula.
- Transport passiu: no implica despesa energètica (ex.: transport d'ions).
- Transport actiu: implica despesa energètica (enllaços fosfat rics en energia).
2. Moviments de desplaçament de la cèl·lula.
3. Intercanvi d'informació.
Citoplasma / citosol: medi intern de la cèl·lula, ocupa el 55% del volum cel·lular, amb propietats físiques semblants a un gel.
Funcions:
1. Magatzem de molècules energètiques.
2. Seu de processos metabòlics.
3. Moviments ameboides.
Reticle endoplasmàtic: estructura membranosa en forma de sac molt ramificat.
Funcions: assegura el transport de substàncies dins la cèl·lula, la síntesi de substàncies, l'emmagatzematge de substàncies extracel·lulars i la síntesi de membranes cel·lulars.
Tipus:
- Rugós: ple de ribosomes, ajuda a la formació de proteïnes.
- Llis: sense ribosomes, ajuda a la formació de lípids.
Ribosomes: petita estructura sense membrana present al citoplasma. Formats per ARN i proteïnes. Funció: síntesi de proteïnes.
Vesícules:
- Lisosomes: orgànuls amb enzims de digestió.
- Peroxisomes: orgànuls que desintoxiquen la cèl·lula i degraden àcids grassos.
- Vacuoles: acumulen substàncies per emmagatzemar-les o expulsar-les.
Aparell de Golgi: estructura formada per un conjunt de sacs aplanats sense ribosomes (dictiosoma) i és una unitat funcional. Té vesícules secretores.
Funcions:
1. Secreció de substàncies cap a l'exterior de la cèl·lula.
2. Modificació de lípids i proteïnes produïts en altres orgànuls.
3. Formació de lisosomes.
Nucli: dirigeix les funcions cel·lulars.
Parts:
1. Membrana nuclear.
2. Nucleoplasma.
3. Cromatina (material genètic).
4. Nucle­ol (zona del nucleoplasma que actua en la divisió cel·lular).
Mitocondri: té 2 membranes (externa llisa i interna replegada en crestes) i 2 espais (intermembranós, entre les 2 membranes, i intern, o matriu).
Funcions: respiració cel·lular (producció d'energia a partir de l'oxidació de molècules orgàniques) i hidròlisi.
Metabolisme:
Funcions:
1. Producció d'energia (3 vies: credes, lactacida i fosfagen).
2. Equilibri entre producció i despesa energètica.
Relació amb el sistema cardiovascular (transport d'O₂) i el sistema neuromuscular (locomoció).
- Anabolisme: construcció.
- Catabolisme: destrucció.
Elements:
1. Substrat: part reactant / combustible.
2. Enzim: molècula proteica que accelera una reacció química sense participar-hi.
3. ATP: energia química. Les cèl·lules utilitzen l'energia química per a 3 funcions: contracció muscular, pas de molècules a través d'una membrana a una altra i creació de nous enllaços energètics.
Grup de fibres tipus I: lentes, oxidatives.
- Color vermell, molta mioglobina, abundant sarcoplasma.
- Menor nombre que les de tipus II.
- Gran xarxa de capil·lars (6-8 capil·lars per fibra).
- Gran intercanvi de gasos i metabolic.
- Metabolisme oxidatiu aeròbic.
Grup de fibres tipus II: ràpides, glucolítiques.
- Sarcoplasma menys abundant que el de les tipus I.
- Major nombre de miofibril·les.
- Més glucogen que les tipus I.
- Pocs mitocondris i pocs capil·lars.
- Predomina el metabolisme anaeròbic.
- Resposta ràpida i gran concentració d'ATP.
Fibres tipus IIA: característiques de les fibres ràpides i d'algunes de tipus I.
- Molts mitocondris, alta concentració de mioglobina.
- Major nombre de capil·lars i major potencial oxidatiu que les IIB.
- Menor tensió però major resistència a la fatiga.
Fibres tipus IIB: característiques més pròpies del tipus II.
- Poca activitat oxidativa, metabolisme glucolític molt elevat.
- Es fatiguen molt ràpidament.
Efecte de l'entrenament:
- Persona sedentària de mitjana edat: 45-50% de fibres tipus I (lentes).
- Les modificacions només es produeixen en aquells músculs sotmesos a càrregues de treball.
- Esportistes de resistència: 60% de fibres tipus I.
- Esportistes de velocitat: 60% de fibres tipus II.

Entradas relacionadas: