Fisiologia Humana: Sistemes, Hormones i Regulació Metabòlica
Clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,75 KB
Regulació de la calcèmia
La regulació de la calcèmia, és a dir, dels nivells de calci en sang, es duu a terme mitjançant la interacció de diverses hormones i òrgans:
- Hormona paratiroïdal (PTH): Incrementa els nivells de calci en sang alliberant-lo dels ossos, disminuint-ne l’excreció pels ronyons i augmentant-ne l’absorció a l’intestí.
- Calcitonina: Produïda per la glàndula tiroide, té l’efecte contrari: disminueix els nivells de calci en sang.
- Vitamina D: Activada per l’exposició solar i la dieta, afavoreix l’absorció intestinal del calci i la seva reabsorció als ronyons.
Aquestes hormones treballen conjuntament per mantenir els nivells de calci dins dels valors normals i garantir el bon funcionament de l’organisme.
El sistema renal i l'homeòstasi
La funció principal del sistema renal és mantenir l’homeòstasi controlant la composició, el volum i la pressió de la sang mitjançant la filtració i l’excreció de residus.
Components del sistema
Està format pels ronyons (on es produeix l’orina) i les vies urinàries (uréters, bufeta urinària i uretra), que transporten i emmagatzemen l’orina fins a la seva expulsió.
Funcions clau dels ronyons
- Excreció: Eliminen residus metabòlics (urea, creatinina, àcid úric, bilirubina) i substàncies estranyes com fàrmacs.
- Regulació: Ajusten el pH sanguini (excretant H+ i conservant HCO3-), el volum plasmàtic, la pressió arterial i l’osmolaritat sanguínia.
- Endocrina: Produeixen hormones com el calcitriol (metabolisme del calci), l’eritropoetina (estimula els glòbuls vermells) i la renina (regulació de la pressió arterial).
- Gluconeogènesi: Capacitat de sintetitzar glucosa a partir de glutamina en casos necessaris.
La nefrona i la formació de l'orina
- La nefrona: És la unitat funcional del ronyó. Es compon del corpuscle renal (on ocorre la filtració del plasma) i la regió tubular (túbuls contornejats i nansa de Henle).
- Formació de l'orina: Ocorre en tres processos sincronitzats: filtració glomerular, reabsorció tubular i secreció tubular.
Estructura i anatomia del cor
El cor és un òrgan vital que funciona com una bomba per impulsar la sang a través dels circuits sistèmics i pulmonars.
Localització i morfologia
Es situa al mediastí, l'espai central de la caixa toràcica entre els pulmons. Té forma de con o piràmide invertida, amb el vèrtex orientat cap a l'esquerra.
Capes protectores i paret cardíaca
- Pericardi: Consta d'una capa externa (pericardi fibrós) i una interna (pericardi serós).
- Paret cardíaca: Formada per l'epicardi (externa), el miocardi (capa muscular) i l'endocardi (interna). El ventricle esquerre és el de major espessor per bombar sang a tot l'organisme.
Cavitats i vàlvules
Consta de quatre cavitats (dues aurícules i dos ventricles). El flux unidireccional s’assegura mitjançant:
- Vàlvules auriculoventriculars (AV): Tricúspide i Mitral.
- Vàlvules semilunars (SL): Pulmonar i Aòrtica.
Hemoglobina vs. Mioglobina
Totes dues són proteïnes fonamentals per a la gestió de l'oxigen:
- Hemoglobina (Hb): Es troba als eritròcits. La seva funció és el transport sistèmic d'O2 i CO2.
- Mioglobina: Es troba als teixits musculars. Actua com a reservori d'oxigen per al metabolisme aeròbic durant l'activitat intensa.
Sistema renina-angiotensina-aldosterona (SRAA)
És un sistema hormonal que regula la pressió arterial i l’equilibri hídric. Quan el volum de sang és baix, els ronyons secreten renina, que estimula la producció d'angiotensina (vasoconstrictora) i aldosterona (que augmenta la reabsorció de sodi i aigua).
Regulació de la glucosa en sang
La insulina (cèl·lules beta) redueix el sucre en sang emmagatzemant-lo als teixits. El glucagó (cèl·lules alfa) s'allibera en dejú per estimular la producció de glucosa al fetge a partir del glucogen o greixos (cetogènesi).
Volum minut cardíac
El volum minut és el volum de sang expulsat per cada ventricle en un minut. En repòs és de 5 L/min i amb exercici físic pot augmentar fins a 25 L/min.
Fórmula: Volum minut = volum sistòlic x freqüència cardíaca