Fisiologia Humana: Sistemes, Hormones i Regulació Metabòlica

Regulació de la calcèmia

La regulació de la calcèmia, és a dir, dels nivells de calci en sang, es duu a terme mitjançant la interacció de diverses hormones i òrgans:

• Hormona paratiroïdal (PTH): Incrementa els nivells de calci en sang alliberant-lo dels ossos, disminuint-ne l’excreció pels ronyons i augmentant-ne l’absorció a l’intestí.
• Calcitonina: Produïda per la glàndula tiroide, té l’efecte contrari: disminueix els nivells de calci en sang.
• Vitamina D: Activada per l’exposició solar i la dieta, afavoreix l’absorció intestinal del calci i la seva reabsorció als ronyons.

Aquestes hormones treballen conjuntament per mantenir els nivells de calci dins dels valors normals i garantir el bon funcionament de l’organisme.

El sistema renal i l'homeòstasi

La funció principal del sistema renal és mantenir l’homeòstasi controlant la composició, el volum i la pressió de la sang mitjançant la filtració i l’excreció de residus.

Components del sistema

Està format pels ronyons (on es produeix l’orina) i les vies urinàries (uréters, bufeta urinària i uretra), que transporten i emmagatzemen l’orina fins a la seva expulsió.

Funcions clau dels ronyons

• Excreció: Eliminen residus metabòlics (urea, creatinina, àcid úric, bilirubina) i substàncies estranyes com fàrmacs.
• Regulació: Ajusten el pH sanguini (excretant H+ i conservant HCO3-), el volum plasmàtic, la pressió arterial i l’osmolaritat sanguínia.
• Endocrina: Produeixen hormones com el calcitriol (metabolisme del calci), l’eritropoetina (estimula els glòbuls vermells) i la renina (regulació de la pressió arterial).
• Gluconeogènesi: Capacitat de sintetitzar glucosa a partir de glutamina en casos necessaris.

La nefrona i la formació de l'orina

• La nefrona: És la unitat funcional del ronyó. Es compon del corpuscle renal (on ocorre la filtració del plasma) i la regió tubular (túbuls contornejats i nansa de Henle).
• Formació de l'orina: Ocorre en tres processos sincronitzats: filtració glomerular, reabsorció tubular i secreció tubular.

Estructura i anatomia del cor

El cor és un òrgan vital que funciona com una bomba per impulsar la sang a través dels circuits sistèmics i pulmonars.

Localització i morfologia

Es situa al mediastí, l'espai central de la caixa toràcica entre els pulmons. Té forma de con o piràmide invertida, amb el vèrtex orientat cap a l'esquerra.

Capes protectores i paret cardíaca

• Pericardi: Consta d'una capa externa (pericardi fibrós) i una interna (pericardi serós).
• Paret cardíaca: Formada per l'epicardi (externa), el miocardi (capa muscular) i l'endocardi (interna). El ventricle esquerre és el de major espessor per bombar sang a tot l'organisme.

Cavitats i vàlvules

Consta de quatre cavitats (dues aurícules i dos ventricles). El flux unidireccional s’assegura mitjançant:

• Vàlvules auriculoventriculars (AV): Tricúspide i Mitral.
• Vàlvules semilunars (SL): Pulmonar i Aòrtica.

Hemoglobina vs. Mioglobina

Totes dues són proteïnes fonamentals per a la gestió de l'oxigen:

• Hemoglobina (Hb): Es troba als eritròcits. La seva funció és el transport sistèmic d'O2 i CO2.
• Mioglobina: Es troba als teixits musculars. Actua com a reservori d'oxigen per al metabolisme aeròbic durant l'activitat intensa.

Sistema renina-angiotensina-aldosterona (SRAA)

És un sistema hormonal que regula la pressió arterial i l’equilibri hídric. Quan el volum de sang és baix, els ronyons secreten renina, que estimula la producció d'angiotensina (vasoconstrictora) i aldosterona (que augmenta la reabsorció de sodi i aigua).

Regulació de la glucosa en sang

La insulina (cèl·lules beta) redueix el sucre en sang emmagatzemant-lo als teixits. El glucagó (cèl·lules alfa) s'allibera en dejú per estimular la producció de glucosa al fetge a partir del glucogen o greixos (cetogènesi).

Volum minut cardíac

El volum minut és el volum de sang expulsat per cada ventricle en un minut. En repòs és de 5 L/min i amb exercici físic pot augmentar fins a 25 L/min.

Fórmula: Volum minut = volum sistòlic x freqüència cardíaca