Fitxa tecnica les tres gracies

LES TRES GRÀCIES

FITXA TÈCNICA:

Títol: Les tres gràcies

Autor: Peter Paül Rubens (Siegen, 1577- Anvers, 1640)

Cronologia: 1630-1635

Estil: Barroc

Tècnica: Oli sobre fusta

Dimensions: 221 cm d’alt per 181 cm d’ample

Tema: Mitològic

Localització: Museu del Prado (Madrid)

VIDA DE L’AUTOR:

Rubens es va formar en l’ambient  manierista D’Anvers i va ingressar , quan encara era molt jove a la confraria de pintors de Sant Lluc d’aquesta ciutat. L’any 1600 va ser contractat pel duc Màntua i això li va permetre entrar en contacte amb la pintura dels venecians i de Miquel Angel.

Quan torna a Anvers, l’any 1608, és ja un pintor consagrat i el reclamen les corts europees més importants, sobretot la cort espanyola de Felip IV. El  gran nombre d’encàrrecs  que va rebre va fer necessària la participació de nombrosos col·laboradors.

CONTEXT HISTÒRIC:

Aquesta obra es va fer entre els anys 1630 i 1635. La obra la va fer l’autor del Barroc flamenc Peter Paül Rubens (1577-1640), el qual es pot considerar el pintor més Barroc de tots. L’any 1600 seria  contractat pel duc de Màntua, cosa que el posaria en contacte amb l’escola veneciana i Miquel Àngel. Degut al gran nombre d’encàrrecs que tenia, necessità un grup d’ajudants per acabar totes les obres. Durant el Segle XVII, pel que fa a la ideologia es caracteritza pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant. En aquell temps Holanda es separaria de la corona espanyola (Guerra dels 30 anys) cosa que produiria una Europa enfrontada políticament entre les monarquies protestants i les catòliqües, que en més o menys mesura van adequar la seva política i ideologia a les directrius de la Roma Papal. Així mateix també es donaria una oposició política, els estats absolutistes contra les monarquies parlamentàries (sobretot a Anglaterra). Per altra banda, l’església seguiria amb la Contrareforma i el Concili de Trento. A més, seria un temps de grans innovacions en la Ciència amb científics com Galileu, Descartes o Newton.

DESCRIPCIÓ FORMAL:

Així doncs, el suport i tècnica de l’obra és oli sobre fusta, cosa que ajuda a donar un major cromatisme a l’obra.. Rubens, seguint una composició tradicional, situa les tres Gràcies formant un cercle compacte, de manera que una de les tres està d’esquenes a l’espectador i les altres dues quasi de perfil. Damunt els seus caps  hi ha una garlanda de flors i un putto (angelet) que aboca aigua a la terra amb el corn de l’abundància. Al fons es representa un paisatge idíl·lic i minuciós, característic de la pintura flamenca, accentua l’harmonia i bellesa del conjunt pictòric. Pel que fa a l’estructura interna, el pintor flamenc dóna una importància especial a la relació existent entre les figures, ja que estant connectades físicament amb els braços i pel vel que les encercla, també estant unides a partir de la mirada, cosa que fa més contacte el grup. Un altre tret és el gran dinamisme que aconsegueix projectar l’escena, gràcies a la interacció que mostren els personatges entre si amb el moviment corporal de cada una. Elles estan amb un peu endarrerit a punt de començar una dansa. Cal afegir-hi el predomini de la línia corba i sinuosa de les siluetes. Això ajuda el pintor a reforçar la sensualitat de l’escena, complementant-la perfectament amb el fluix focus de llum que envolta les figures, cosa que provoca un conjunt de clarobscurs que aconsegueixen remarcar la blancor dels cossos. Així doncs, l’autor tracta poc la perspectiva, ja que les personatges es situen en un gran primer pla. El cromatisme de Les Tres Gràcies es basa en l’ús de tonalitats pàl·lides tant en les figures com en el fons, dominat pels tons ocres i verds.

TEMÀTICA:

Per altra banda, pel que fa a la seva temàtica, el seu tema és mitològic, segons el model iconogràfic repetit des l’Antiguitat clàssica, representa les deesses de la bellesa. Segons Hesíode eren Aglae, Eufrosine i Talia. Aquestes eren filles de Zeus i de la nimfa Eurinome, i presidien festes i banquets en els quals dansaven al servei dels déus, tot acompanyant la deessa de l’amor Afrodita. Així, l’autor va utilitzar tal temàtica per mostrar un dels millors exemples de l’ideal de bellesa femenina de l’època. Als seus rostres es poden reconèixer els rostres de les dues esposes de l’autor: Isabella Brandt a la dreta i Helène Fourment a l’esquerra. L’obra, que va ser comprada per Felip IV després de la mort del pintor, va estar guardada durant gran part del Segle XVIII, juntament amb altres quadres de nus, considerats pecaminosos per Carles III, en una galeria secreta de Madrid, però actualment resideix en el Museu Del Prado a la capital espanyola.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Rubens va crear un estil propi, en el qual va recollir algunes de les propostes més importants de la pintura del Segle XVI i de l’inici del XVII europeu: la força cromàtica de la pintura veneciana de Ticià, de Vernès i de Tintoretto; la força compositiva de Miquel Àngel  i la llum de Caravaggio. També va tenir en compte l’escultura grecoromana. Així doncs el seu art va tenir una gran influència al llarg del Segle XVII, sobretot a Flandes, i el seus estil colorista i dinàmic també va influir en els segles posteriors, sobretot a França on artistes com Delacroix i Renoir van demostrar una gran admiració per l’autor flamenc.