Florència: Humanisme i arquitectura del Renaixement

Florència: Humanisme

S.XV i XVI Renaixament

Brunelleschi: prespectiva i impuls a l'ordre corinti florentí.

Alberti: esglèsia clàssica a partir de l'arc de triomf.

Concepció de l'espai de l'arquitectura del humanisme:

Home no creu en un regne de Déu sinóq imagina un cosmos en termes numèrics, matemàtics i científics. Considera l'arq com a ciencia matemática amb l'objectiu de fer visible l'ordre còsmic.

A) Retorn al coneixement de l'antiguitat Romana:

L’arquitecte romà Vitruvi(75-10ac) destaca les proporcions matemàtiques del coshumà i les considera la mesura per a qualsevol construcció arquitectónica.

B) Proporcions antropomòrfiques i relacions geomètriques:

Convertir un volum longitudinal en una planta central. Apareixen totes les combinacions possibles de plantes circulars, poligonals i en creu amb capelles secundàries i cada element conserva el seu grau d’independència dins del conjunt.

C) Centralitat espaial:

La ciutat aspira a una forma ideal i proporcionada i és objecte d’estudis científics.

Brunelleschi (1377-1446)

Arquitecte, escultor, enginyer i mecànic.

Aprenentatge 1:

La recuperació del llenguatge clàssic, idealització i estudi profund de l’art greco-romà / Trencament pràctica gremial (imitació) i pas a l’artista lliberal i intel·lectual (observació) / La figura del creador (arquitecte/artista nou rol social, producte cultural).

Aprenentatge 2: desenvolupament i avenç tecnològic

Innovació tecnològica en relació a l’estil gòtic / Superació de limitacions tecnològiques.

El projecte inicial de santa maria dei Fiore era d'origen gòtic (’Arnolfodi Cambio 1296). Les crisis de fi de segle XIV imposen la interrupció de l’obra, planta al descobert. 1418 es convoca un concurs per donar una solució a la cúpula en edifici pre-existent de voltes d’aresta (de creueria) i arcs apuntats (elements propis del gòtic). SOLUCIÓ BRUNELLESCHI: Perfil apuntalat / cúpula autoportant / aparell d'espina de peix / doble casquet (alleugeriment i resistencia. Contrast amb les grans masses de les construccions romanes) / Filades en Catenaria / Cèrcol perimetral / Llanterna (Pes superior per treballar a compresió) / Diseny grua com a sistema d'elevació.

Aprenentatge 3: inovació de la prespectiva: un sol punt de fuga / Canvi de percepció i experiència de l’espai / L’espai com a continu geomètric, unitat parametritzable / La perspectiva com a eina projectual / La pintura com a mitjà d’experimentació geomètrica / Anticipació percepció de l’espai.

OBRES I COMPARACIONS BRUNELLESCHI:

Santa Maria Novella(Arnolfodi Cambio1278-1350: Voltes gòtiques (d’aresta) i arcs apuntats Planta estreta i alta Cerca de verticalitat

San Lorenzo (Brunelleschi, c. 1430) : Imita basìlica paleocristiana, descàrrega sobre pilars. Cúpula, arcs de mig punt, columnes corínties (ordres) Línies de fuga a l’altar, Planta més ampla i noves capelles laterals Cúpula damunt d’arcs Cerca de centralitat, geometria i proporció. Planta en T Encara domina eix longitudinal. Cúpula com a instrument per agregar un espai central dominant. Capelles integrades en la secció del mur.

Basílica de Santo Spiritu(Brunelleschi, c. 1430) Planta en creu llatina: presbiteri té les mateixes proporcions que el transepte. Simetria. Naus laterals contínues en presbiteri i transpete.Voltes de quatre punts (o bufades), recolzades sobre pilars i sobre volta de les capelles laterals. Capitell amb fragment d’arquitrau: entaulament, fris i cornisa, sobre el qual es desplega l’arc. Coberta amb sostre fals cobert amb cassetons.