Fonaments del Cognitivisme i Lingüística Cognitiva
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,8 KB
Origen del cognitivisme
Dins del cognitivisme, s'estudien tres temes principals: la teoria dels prototips, la categorització i la metonímia i metàfora.
La idea principal parteix de Chomsky, però els autors que la desenvolupen són Lakoff i Langacker. Als anys 70 publiquen obres fonamentals de la gramàtica cognitiva. L'any 1987, George Lakoff publica Women, Fire and Dangerous Things, on defensa la lingüística cognitiva i critica la visió rígida de Chomsky. El títol del llibre mostra que les categories humanes no sempre segueixen una lògica estricta.
Ciències relacionades
- Psicologia:
- Piaget: el coneixement es construeix per etapes.
- Bruner: el coneixement depèn del context social i del llenguatge.
- Antropologia: estudia l’ésser humà en tots els seus aspectes.
- Intel·ligència artificial: intenta simular la ment humana.
- Lingüística: Lakoff i Langacker relacionen llenguatge i experiència.
Finalitat i comparació amb el generativisme
La finalitat principal d'aquest corrent és superar el generativisme.
Generativisme
- Basat en l’innatisme.
- Analitza components i formula axiomes.
- Utilitza un mètode deductiu.
Cognitivisme
- Accepta l’innatisme però no de manera exclusiva.
- Proposa una interconnexió entre llenguatge, ment i món.
- Mètode cognitiu: pragmàtic, simbòlic i humanístic.
Teoria del prototipus
Per a cada categoria construïm una imatge mental idealitzada. El prototipus, concepte desenvolupat per Eleanor Rosch, és l’exemplar més representatiu d’una categoria.
Mecanismes de categorització
La categorització és el mecanisme per a simplificar la realitat mitjançant:
- Generalització: agrupar elements semblants.
- Discriminació: diferenciar elements semblants.
Metàfora i metonímia conceptual
Les dues són processos conceptuals: maneres que té la ment humana d’entendre una cosa a partir d’una altra. Però no funcionen igual. Aquí teniu l’explicació ampliada i ben diferenciada.
La metàfora
La metàfora relaciona dos dominis diferents. És a dir, comparem una cosa amb una altra que pertany a un altre àmbit d’experiència.
Com funciona?
Opera entre dos dominis:
- Domini origen: d’on traiem la imatge.
- Domini destí: allò que volem explicar.
La metàfora trasllada característiques del domini origen al domini destí.
Exemple clar: “La vida és un camí.”
- Domini origen: camí (espai físic, trajecte, direcció).
- Domini destí: vida (experiència humana).
La metàfora ens ajuda a entendre la vida com un recorregut amb obstacles, cruïlles i avanços.
Importància en el cognitivisme
Mostra que pensem metafòricament, no sols parlem metafòricament. La ment utilitza metàfores per a organitzar conceptes abstractes.
La metonímia
La metonímia no canvia de domini. Tot passa dins del mateix domini conceptual.
Com funciona?
Associa dues entitats contigües (que estan relacionades) dins del mateix domini:
- Punt de referència (PR): el que utilitzem per a referir-nos a una altra cosa.
- Zona activa (ZA): allò realment significat.
La metonímia activa una part del domini per a referir-se a una altra part.
Exemple clar: “Vaig llegir Shakespeare.”
- PR: Shakespeare (persona).
- ZA: les obres de Shakespeare (producte).
Estem dins del mateix domini: autor → obra.
Funció cognitiva
Mostra que la ment activa una part del coneixement per a accedir a una altra, sense canviar de categoria conceptual.
Conclusió: mecanismes mentals
Per què el cognitivisme les considera tan importants? Perquè tant la metàfora com la metonímia no són simples figures literàries, sinó mecanismes mentals que utilitzem per a:
- Entendre conceptes abstractes.
- Organitzar categories.
- Comunicar-nos de manera eficient.
- Activar coneixement de forma ràpida.
Lakoff i Johnson, autors clau del cognitivisme, defensen que la nostra ment és essencialment metafòrica.