Fonaments de l'Economia: Cicles, Política Fiscal i Despesa

Fallades del mercat i externalitats

Moltes activitats econòmiques tenen conseqüències que afecten la societat i el medi ambient (per exemple, la contaminació).

• Falta de competència: Grans empreses dominen els preus i les condicions.
• Desig de renda: Els mercats reparteixen la renda d'una manera que pot perjudicar les persones més desfavorides.
• Crisis i cicles econòmics: Cada cert temps l'economia entra en crisis periòdiques; la més important afecta l'ocupació, la producció i els preus.

Cicles econòmics

Són canvis que té l'economia amb el temps, passant per etapes bones i dolentes (expansió i recessió). És important perquè afecta directament la feina, la producció i els preus. Que hi hagi cicles no és dolent per si mateix, però el problema és que sovint, després d'una etapa bona, en ve una de dolenta.

Objectius de la política macroeconòmica

• Rendes: Intenta controlar els preus i els salaris, sobretot quan pugen massa (inflació).
• Exterior: Política que regula el comerç amb altres països, protegeix les inversions i col·labora amb organitzacions econòmiques internacionals.
• Fiscal: Conjunt de mesures del govern que fan servir la despesa pública i els impostos per gestionar els recursos de l'Estat i influir en l'economia.

Política fiscal: mesures i tipus

Principals mesures:

• Programes d'obres públiques: Milloren els nivells de la producció, l'ocupació i les infraestructures.
• Variació dels impostos: Modifica la quantitat de diners de què disposen les famílies o les empreses per consumir o invertir.
• Plans d'ocupació i formació: Formar treballadors durant breus períodes per a una ràpida inserció laboral.
• Programes de transferències: L'objectiu és protegir els col·lectius desfavorits mitjançant pagaments periòdics temporals o permanents (subsidi d'atur o pensions).

Tipus de política fiscal:

• Expansiva: Es redueixen els impostos o s'augmenta la despesa pública per estimular l'activitat econòmica.
• Restrictiva: S'augmenten els impostos o es redueix la despesa pública per frenar l'activitat econòmica i estabilitzar-la.

Quan s'aplica

• En recessió, l'Estat pot aplicar mesures expansives (subvencions, prestacions per desocupació) per reactivar l'economia.
• En expansió, pot aplicar mesures restrictives per evitar un sobreescalfament econòmic.

Estabilitzadors automàtics

Factors que s'adapten automàticament a la situació econòmica, sense que el govern hagi d'intervenir directament. Exemples: impostos, cotitzacions socials. Quan hi ha expansió, aquests mecanismes generen recursos per poder pagar ajudes en moments de recessió.

Tipus de despeses públiques

• Corrents: Serveixen per mantenir els serveis públics.
• D'inversió: Milloren o amplien la capacitat productiva del país, com les infraestructures.
• Transferències i subvencions: Diners que l'Estat redistribueix per augmentar el benestar i fer la societat més justa.

Si hi ha dèficit

Si l'Estat gasta més del que ingressa, pot:

• Emissió de deute públic: Igual que una persona demana un préstec al banc, l'Estat pot demanar diners a empreses, particulars o altres països, i després els torna amb interessos.
• Augmentar els impostos.
• Augmentar els diners en circulació: Aquesta mesura sol fer pujar els preus (inflació), per això els Estats (com els de la UE) la fan servir amb molta precaució.