Fonaments d'Economia: Mercats, PIB i Polítiques Públiques

Què és l'economia?

L'economia és la ciència que estudia com les persones gestionem els recursos limitats (escassos) per satisfer les nostres necessitats.

Classificació dels béns segons l'escassetat

• Béns lliures: N'hi ha per a tothom.
  • Exemple: l'aire.
• Béns econòmics: Són limitats i tenen un cost.
  • Exemple: roba, cotxes.

Segons el grau de transformació

• Intermedis: Encara s'han de transformar.
  • Exemple: un cotxe a mig fabricar.
• Finals: Ja es poden utilitzar.
  • Exemple: un cotxe acabat.

Cost d'oportunitat

És el valor de la millor alternativa a la qual renunciem en prendre una decisió.

Microeconomia i Macroeconomia

La microeconomia estudia el comportament individual de:

• Famílies
• Empreses
• Sector públic

D'altra banda, la macroeconomia estudia l'economia en conjunt.

El Monopoli

Situació de mercat on una sola empresa controla tota l'oferta.

• Característiques: Absència de competidors, gran poder per decidir el preu i barreres d'entrada molt elevades.
• Causes del monopoli:
  • Accés exclusiu a recursos: Control d'un recurs necessari (ex: una mina).
  • Drets legals: L'Estat concedeix exclusivitat.
  • Naturalesa del servei: Alguns serveis són més eficients si els gestiona una sola empresa (ex: xarxes d'aigua).
  • Avantatge en costos: Capacitat de produir més barat que ningú.
  • Patents: Protecció legal sobre innovacions durant un temps.
  • Concessions administratives: Permisos estatals per a serveis exclusius.

La competència en el mercat

La competència és la rivalitat entre empreses. Es classifica en:

• Competència perfecta: Moltes empreses, preus fixats pel mercat, productes idèntics, llibertat d'entrada/sortida i transparència total.
• Competència imperfecta: Les empreses tenen poder per influir en el preu.

Barreres d'entrada i sortida

• D'entrada: Lideratge de costos, productes diferenciats i fidelització de clients.
• De sortida: Deutes, contractes pendents o actius (maquinària) difícils de vendre.

Concentració del poder empresarial

Les empreses poden augmentar la seva dimensió per guanyar eficiència i quota de mercat.

La Competència Monopolista

Es tracta d'un tipus de mercat amb moltes empreses, però on cada una ofereix productes diferenciats.

• Característiques principals: Hi ha un gran nombre de venedors i cada empresa s'esforça a destacar sobre la competència.
• Exemples: Restaurants, botigues de roba o perfums.
• Funcionament: Les empreses competeixen basant-se en factors com la qualitat, la marca, la publicitat, el disseny i el servei al client, més enllà del preu.
• Petits monopolistes: A causa de la diferenciació del seu producte, cada empresa té un cert control sobre el preu.

L'Oligopoli

Un mercat dominat per poques empreses on el control està en mans d'uns pocs productors.

• Característiques:
  • Productes homogenis: Els productes són sovint molt semblants entre si.
  • Barreres d'entrada: Es requereixen fortes inversions de capital per entrar al mercat.
  • Exemples: Telefonia, energia, aerolínies.

Estratègies en l'oligopoli

• Sense col·lusió: Les empreses competeixen entre elles utilitzant polítiques d'anticipació i intentant preveure les reaccions dels rivals (ex: guerres de preus o lideratge de preus).
• Amb col·lusió: Les empreses arriben a acords per limitar la competència, sovint mitjançant un càrtel per fixar preus o repartir-se el mercat (pràctica il·legal en molts països).

Demanda Agregada (DA) i Oferta Agregada (OA)

Demanda Agregada (DA)

És la despesa total (famílies + empreses + Estat + sector exterior).

• Corba de la DA: Té pendent negativa (a menor nivell de preus, major producció demandada).

Oferta Agregada (OA)

És la quantitat total de béns i serveis que les empreses estan disposades a produir. Els factors que la condicionen són el nivell de preus, els costos de producció i les expectatives empresarials.

El paper de l'Estat en l'economia

Quan el mercat no funciona correctament (fallades del mercat), l'Estat intervé:

• Tipus de fallades:
  • Escassetat de béns no rendibles: Serveis necessaris (ex: enllumenat públic) que el sector privat no ofereix perquè no generen benefici.
  • Externalitats: Efectes d'una activitat sobre tercers (ex: la contaminació és una externalitat negativa; les vacunes són una externalitat positiva).
  • Distribució desigual de la renda: Diferències extremes en els recursos disponibles entre la població.
  • Competència imperfecta: Empreses que tenen poder per controlar preus (monopolis o oligopolis).
  • Inestabilitat dels cicles econòmics: Alternança entre fases d'expansió (creixement), cim, recessió i recuperació.

Política Fiscal Discrecional

Són mesures que el govern aplica voluntàriament per influir en l'economia:

• Obres públiques: Inversió en infraestructures (carreteres, hospitals) per impulsar la producció i l'ocupació.
• Plans d'ocupació i formació: Cursos i ajudes per reduir l'atur.
• Programes de transferències: Pagaments directes per reduir desigualtats.
• Modificació d'impostos: Baixar-los per fomentar el consum o pujar-los per controlar la inflació.

Estabilitzadors Automàtics

Mecanismes que s'activen per si sols per suavitzar les transicions en el cicle econòmic:

• Impostos proporcionals: Percentatge fix (ex. IVA 21%).
• Impostos progressius: El tipus augmenta amb la renda (ex. IRPF).
• Cotitzacions socials: Pagaments a la Seguretat Social.
• Subsidis d'atur: Ajudes automàtiques a persones sense feina.

Tipus de Política Fiscal

• Expansiva: S'aplica quan l'economia està "fluixa". El govern baixa impostos i augmenta la despesa pública. Efecte: augment de renda, consum, producció i ocupació.
• Restrictiva: S'aplica quan l'economia creix massa ràpid (risc d'inflació). El govern puja impostos i redueix la despesa. Efecte: contenció de renda i consum.

PIB nominal vs PIB real

PIB Nominal: Calcula la producció als preus de l'any actual. Pot augmentar si pugen els preus o si augmenta la producció.

PIB Real: Elimina l'efecte de la inflació, mostrant així el creixement real de l'economia.

Preus i inflació

La inflació és el creixement generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis durant un període de temps. Quan hi ha inflació, els diners perden valor adquisitiu.

Tipus d'inflació segons el seu origen

• Inflació monetària: Sorgeix quan augmenta la quantitat de diners en circulació.
• Inflació de demanda: Es produeix quan la demanda supera l'oferta disponible. Pot ser provocada per les empreses, el sector públic o les famílies.
• Inflació de costos: Apareix quan els costos de producció augmenten i les empreses pugen els preus per compensar-los.

Política Monetària i el BCE

La política monetària és el conjunt de decisions que pren el banc central per controlar la quantitat de diners i el seu preu (els tipus d'interès).