Fonologia, l'assaig i la varietat estàndard de la llengua

Fonologia i Fonètica

Fonologia

• Analitza el sistema de la llengua.
• Determina les unitats funcionals del sistema.
• Unitat pròpia: el fonema.

Fonètica

• Analitza l'ús del sistema de la llengua.
• Estudia la producció, percepció i estructura del so.
• Unitat pròpia: el so.

Característiques dels fonemes

• Abstracte.
• Mínima unitat.
• Distintiva: segons el mode d'articulació, punt d'articulació i sonoritat.
• Funcional.
• No significativa.

Al·lòfons

Qualsevol realització fonètica d'un fonema.

L'assaig

Gènere en prosa, no narratiu. S'enfronta lliurement a problemes ben diversos d'ordre filosòfic, polític, etc., però amb voluntat de creació literària i el propòsit, més o menys explícit, d'aprofundir en el coneixement de l'home i amb una certa pretensió moralitzadora.

L'escriptura assagística genuïna és la de deliberació interior. No informa sobre el món exterior, sinó que comenta i avalua; reflexiona sobre l'aparició d'aquella realitat. Dóna l'aparença d'un cert fragmentarisme o desestructuració. No hi trobarem l'estructura ni la coherència de l'estudi monogràfic. S'erigeix en forma pròpia de llibertat expressiva d'un pensament crític.

La comunitat social l'accepta i el llegeix com un tipus més de producció literària. S'oposa a la peça narrativa i a l'obra teatral, i se centra en idees i pensaments. Discurs assumit directament per la veu de l'autor. Intenten donar una visió objectiva del saber establert sobre el món. Fan ús de recursos irònics o de deliberacions de tertúlia que l'assagista manté amb si mateix i amb un lector que invoca una sensació muda del diàleg textual. És real, comenta i és en present.

La varietat estàndard

És un model de llengua que neutralitza les diferències que hi pot haver en la utilització del codi lingüístic entre els parlants d'una comunitat. La normativa actua de sedàs en l'acceptació de les pautes de l'estàndard. No totes les paraules del Diccionari es troben en el mateix nivell d'igualtat a l'hora d'una expressió estàndard.

Condicions de l'estàndard

L'estàndard ha de reunir les condicions següents:

• Ha de ser conegut per tothom.
• Ha de ser acceptat per tots els parlants.
• Ha de tenir un caràcter utilitari.

S'utilitza en els usos públics de la llengua, en textos de tema general i de caràcter divulgatiu. Té un cert nivell de formalitat intermedi. S'usa per informar, opinar o argumentar als mitjans de comunicació. Apareix en multitud de textos orals i escrits de tipologia diferent.