Fonts del dret del treballador i principis d'aplicació del dret laboral

Fonts del dret del treballador

Els 3 poders de l'estat són:

• Poder legislatiu: fa les lleis, són les corts integrades pel congrés dels diputats i el senat
• Poder executiu: dirigeix la vida administrativa del país, fa reglaments. És el govern
• Poder judicial: aplica i interpreta la llei, són els jutges i magistrats

Les fonts del dret indiquen d'on provenen les normes, el seu origen. Es distingeix entre font nacional i internacional.

• Fonts nacionals: constitució espanyola i les lleis i normes amb rang de llei. Tenim lleis orgàniques (aprovació, modificació o derogació per majoria absoluta) i lleis ordinàries (aprovació per majoria simple). Decret legislatiu, norma dictada pel govern amb la delegació prèvia expressa de les Corts Generals. Decret llei (norma dictada pel govern, sense delegació prèvia de les Corts). Reglament: normes fetes pel govern en virtud de reglaments que poden ser d'execució i autònoms, poden adoptar la forma de decrets o ordres ministerials. Conveni col·lectiu, contracte de treball, usos i costums locals i professionals.
• Fonts internacionals: en aquest àmbit les fonts del dret laboral són el dret comunitari i els tractats internacionals signats i ratificats per Espanya. Dret comunitari: el dret comunitari se situa jeràrquicament per sobre del dret nacional i es divideix entre dret originari (tractats fundacionals de les comunitats europees i les actes d'adhesió dels estats membres) i dret derivat (format per les diferents normes que regeixen la vida de la unió europea, principals aportacions són la carta de drets fonamentals). La lliure circulació de treballadors en la UE inclou la lliure circulació de treballadors assalariats, el dret de lliure establiment, dret a la lliure prestació de serveis, límits a la lliure circulació de treballadors. Tractats internacionals: signats pel Govern espanyol i ratificats pel Congrés, formen part del dret espanyol i jeràrquicament es situen entre la Constitució i les lleis. L'OIT és l'òrgan destacat.

Principis d'aplicació del dret laboral

Segons el principi de jerarquia normativa, les normes de rang superior prevalen sobre les de rang inferior, per tant la norma de rang inferior no pot contradir les normes de rang superior. En materia laboral i de més important a menys important trobem:

1. Dret comunitari
2. Constitució
3. Tractats internacionals
4. Llei orgànica
5. Llei ordinària
6. Decret llei
7. Decret legislatiu
8. Reglament
9. Conveni col·lectiu
10. Contracte de treball
11. Usos i costums locals i professionals

La finalitat del dret del treball és protegir al treballador, per fer-ho s'articulen els 5 principis següents:

1. Principi in dubio pro reo: quan una norma no és clara, s'aplica la interpretació que més afavoreix el treballador.
2. Principi de norma més favorable: si en un cas concret es poden aplicar dues normes o més, s'aplica la que, en el seu conjunt i còmput anual, afavoreix més el treballador. La norma s'ha d'aplicar en la seva totalitat.
3. Principi de condició més beneficiosa: si s'aprova amb posterioritat una norma que estableix pitjors condicions que les gaudides en virtut d'un contracte, prevalen les del contracte per ser més beneficioses.
4. Principi de norma mínima: les normes jeràrquicament superiors estableixen les condicions mínimes que han de gaudir els treballadors. Una norma inferior no les pot empitjorar però sí millorar.
5. Principi d'irrenunciabilitat dels drets: els treballadors no poden renunciar als drets indispensables que els atorguen les normes.

Altres fonts del dret:

• Jurisprudència: quan el tribunal suprem interpreta una norma i dicta 2 sentències o més, sobre fets idèntics, i resolen en el mateix sentit, es diu que estableix jurisprudència. Els tribunals de categoria inferior no el poden contradir.
• Principis generals del dret: només s'apliquen en defecte de llei o de costum.