Forces d'oposició a Espanya: Republicanisme i Obrerisme
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,62 KB
Forces d'oposició: Republicanisme i lerrouxisme
El republicanisme va ser la força principal d'oposició. Ara bé, la fragmentació dels republicans en diversos grups va afeblir la seva força electoral i, per tal d'unir esforços, es va crear la Unión Republicana. El republicanisme liderat per Lerroux va aconseguir èxits electorals notables. El lerrouxisme tenia un fort caràcter anticatalanista i anticlerical, i presentava un discurs demagògic i suposadament revolucionari per atreure el suport popular. La Unión Republicana va voler ampliar el camp d'acció i es va apropar al catalanisme; aquesta vinculació va ser rebutjada per un sector de la Unión Republicana. Aquest darrer se'n va separar i va fundar el Partit Republicà Radical.
Carlisme i tradicionalisme
La mort de Carles de Borbó va convertir el seu fill, Jaume de Borbó, en el nou pretendent de la corona. Va fundar el Partido Católico Tradicionalista. L'any 1907 es va fundar el Requetè, una organització de caràcter paramilitar que va prendre el nom dels soldats navarresos durant la Primera Guerra Carlina i que va actuar a les ciutats com a força de xoc contra el republicanisme i l'obrerisme. Carlins, integristes i tradicionalistes van aconseguir reunificar-se en un partit: la Comunió Tradicionalista.
Les forces obreres: socialisme i anarquisme
El partit i el sindicat socialistes
El PSOE va incrementar el nombre d'afiliats. El partit defensava l'acció política. La UGT va tenir un creixement encara més gran; era partidària de l'acció política per aconseguir reformes socials i laborals, i defensava la participació de representants obrers en els organismes estatals. L'esclat de la Revolució Russa va fer que alguns militants del PSOE se separessin i fundessin el Partido Comunista de España (PCE).
L'anarcosindicalisme
La tendència anarcosindicalista, que havia tingut un paper destacat en la vaga general de Barcelona l'any 1902, va promoure la creació de Solidaritat Obrera. Posteriorment, impulsà la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT). La CNT presentava una ideologia basada en:
- La independència del proletariat.
- L'apoliticisme del moviment obrer i l'abstencionisme electoral consegüent.
- La necessitat de la unitat sindical dels treballadors.
- La voluntat d'enderrocar el capitalisme.