La formació de la Unió Catalanista i el catalanisme

La formació de la Unió Catalanista

La Unió Catalanista va tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i va significar el triomf de les tesis pròpiament catalanistes que posaven l'èmfasi en l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya, més enllà de l'organització descentralitzada de l'Estat. El seu punt més feble fou la tensió entre les faccions contràries a la participació en la vida política i les que defensaven la necessitat de convertir la Unió en una organització política que es presentés a les eleccions.

Les Bases de Manresa (1892)

Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d'una assemblea de delegats amb l'objectiu d'aprovar el seu programa polític, que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. El document s'estructurava en 17 bases i constava de dues parts:

• Poder central: Configurava l'Estat com a federal i definia les seves atribucions a Catalunya.
• Poder regional: Les 16 bases restants tractaven del poder regional català, que reposava en la plena sobirania de Catalunya.

A les Bases de Manresa s'hi defensava la plena sobirania de Catalunya en el govern interior i la possessió de competències absolutes en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic i encunyació de moneda, entre d'altres. Proclamava l'oficialitat de la llengua catalana i establia que els càrrecs públics només podien ser exercits pels catalans. El seu caràcter arcaitzant queda palès en la defensa del restabliment d'antigues institucions, com l'Audiència o les Corts, i la vinculació de Catalunya amb Espanya per mitjà d'un pacte entre la Corona i aquestes institucions. Tot i això, el document constitueix el primer gran projecte polític definit pel catalanisme conservador.

Internacionalització del catalanisme

La primera actuació internacional del catalanisme va ser el lliurament al cònsol grec a Barcelona d'un missatge adreçat al rei Jordi I amb motiu de la seva intervenció a Creta. El seu redactor fou Enric Prat de la Riba, que aviat esdevindria el principal ideòleg del catalanisme conservador.

La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina

Una nova generació d'intel·lectuals conservadors (Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callis, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba), al costat d'altres procedents del diari La Renaixensa, es van escindir del Centre Català i van fundar, el 1887, la Lliga de Catalunya. La nova organització tenia un caràcter més conservador i va sintonitzar millor amb una burgesia descontenta amb el sistema polític de la Restauració.

El nou grup va fer seves les reivindicacions de l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política exclusivament catalanista. Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la reina regent (1888), en el qual es demanava autonomia per Catalunya. L'any següent, la Lliga va promoure una campanya en defensa del dret civil propi contra el projecte de reforma del Codi Civil, fet que va ser presentat com la primera victòria del catalanisme.

Memorial de Greuges i "Lo Catalanisme"

L'any 1885, el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona on es va aprovar la presentació al rei Alfons XII de la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, més conegut com a Memorial de Greuges. Al document s'hi denunciava el centralisme, es proclamava el particularisme català i es demanava proteccionisme i el manteniment del dret civil català.

L'any següent, Valentí Almirall va publicar Lo Catalanisme, on va establir les bases ideològiques del catalanisme progressista, d'acord amb la seva trajectòria popular, republicana i laica. El llibre explica la seva concepció del particularisme català com a motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya.

El declivi del Centre Català

La proposta d'Almirall va anar perdent suports per ser massa catalanista per als republicans, massa republicana per als catalanistes i massa radical per als conservadors. L'oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de 1888 va contribuir al seu aïllament i al distanciament definitiu de la burgesia, provocant la desaparició del Centre Català.