Formes d'expressió política i teories de l'estat

Formes d’expressió política: dreta i esquerra

• Extrema esquerra (anarquisme): defensa el sacrifici de la llibertat per aconseguir la igualtat.
• Esquerra: afirma que es pot aconseguir una societat més igualitària mitjançant l’acció de l’Estat i, alhora, amb llibertats personals.
• Dreta: defensa una societat amb llibertats polítiques i jurídiques, però confia en la lliure economia com a instrument per aconseguir una societat igualitària.
• Extrema dreta: manté postures que limiten les llibertats i no afavoreixen la igualtat social.

El bé com a acord: el contractualisme

El contractualisme és un corrent filosòfic que va sorgir al segle XVII. Els seus màxims representants són J. Locke, Hobbes i Rousseau. La idea que defensen és que l’Estat és fruit d’un pacte entre ciutadans. Creuen que, en un passat remot, els homes vivien en un estat de naturalesa on eren lliures en les decisions de les seves vides.

Principals autors contractualistes

• Hobbes: era un realista polític que creia que en l’estat de naturalesa impera la llei del més fort. Considera que els individus van signar un pacte en el passat on cedien la seva llibertat a l’Estat a canvi de seguretat. Per tant, l’Estat es converteix en un poder absolut (raó d’Estat).
• Locke: creu que en l’estat de naturalesa sí que hi havia alguns drets; per tant, considera que la societat civil la formen els ciutadans i, quan els governants no els satisfan, aquests poden trencar el pacte.
• Rousseau: a diferència de Hobbes, creu que l’ésser humà és bo per naturalesa, però que la societat el fa dolent. Rousseau sosté que tots els mals de l’home provenen de la propietat privada. El pacte (contracte social) estableix institucions que protegeixen la llibertat a través de la voluntat general (els homes consideren que l’Estat apareix amb aquest pacte).

El bé com a llibertat: l’existencialisme

L’existencialisme és una escola filosòfica que es forma durant el període d’entreguerres. Es planteja si es pot mantenir l’esperança en l’ésser humà després dels fets ocorreguts a Auschwitz. Els autors defensen que no podem evitar ser lliures (“Estem condemnats a ser lliures”) i, a l’hora d’escollir, som responsables de la nostra acció. A més, exigeixen una responsabilitat i un respecte profunds sobre les nostres decisions.