Formes úniques de continuïtat en l'espai

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,04 KB

Fauvisme: Primera de les avantguardes. Creien que el color havia de ser lingredient essencial de la pint., i q x tant es podia prescindir de la llum i profunditat. Matisse, Vlaminck, Dérain, Rouault.

Cubisme: moviment cerebral. Pretenia representar la tridimensionalitat en un pla bidimensional. Va significar el primer pas definitiu cap a labstraccio on les formes no estaven molt definides. Per fer-ho prescideixen de la perspect. Tradicion. I dels colors(utilitzen grisos) i busquen la simultaneitat dels punts de vista. Es representen formes populars, conegudes per lespectador. Picassó, Braque,Léger,Gris, Blanchard,Gargallo.

Futurisme: Arranca amb la publicació del Primer manifest futurista (1909). Es un moviment dexaltacio de la modernitat enfront del passa, d les inovacions mecaniques... Per alguna gent es considera propera a l'anarquisme. Parteix dels principis de simultenaitat del Cubisme, pero ho aplicava a la captasio del moviment, el que donava un gran dinamisme. Balla, Boccioni, Carrà.

Expressionisme: Reivindicava una estetica basada en lespontaneitat i lemocio enfront de la racionalitat de les formes amb figures i colors agressius. El moviment presenta una posició etica davant del mon duna manera integrada, no aliena. Grups expresionistes:1. Die Brücke (Kirchner i Emil Nolde).2. Nova objectivitat(Grosz, Kokoschka, Beckmann, Dix, Kollwitz, Barlach, Schiele).

Abstracció pictórica: Separació de la temática i la forma. Kandinski va iniciar una recerca d ela musicalitat dels colors i els moviments dels traços, els colors i les línies ens poden comunicar una impressió estètica com ho fa la música a través de les harmonies. Labstracció va tenir una gran influencia arreu: lirisme de klee, neoplasticisme holandés (Mondrian, van Doesburg. A la US kandinski va influir en el cnstructivisme i en el suprematisme (Malevitx).

Dadà: Reflectir labsurd del que ens envolta. Replantejament de Que es lart?. Aquest nou mov investiga sobre labsurd del món i de lart amb una visió absolutament nihilista i destructiva. En aquest corrent sinscriuen els ready-made (Duchamp) i els merzibilders (Shwitters, Man Ray). Aquest moviment tindrà gran influencia en les 2es Ag.

Surrealisme: Per sobre de la realitat. André Bretonpublica el Manifeste du surréalisme, molt influit pel Dadaisme. El subconscient dirigeix lelaboració duna obra perqè pot veure més enlla duna realitat palpable. Abstracció surrealista: André Masson (automatisme pictòric): traços aleatoris sense mirar on es pinta. Alberto Sánchez: escultures de formes biomòrfiques. JoanMiró: símbols i signes personals. Surrealisme Oníric: Max Ernst: obsessions personals. Magritte: dubta allò que és evident. Dalí (mètode paranoiocrític): associa les paranoies a imatges que li arriben sobtadament a través de somnis o visions. Altres sensibilitats: muralistes mexicans: obres complexes de connotacions polítiques. Exaltació obrers i indígenas. Rivera, Orozco, Siqueiros. Realisme màgic: línies figuratives.

l'art-deco: nova tendència que es caracteritza per les ornementacions geometriques.

Racionalisme(funcionalisme): tendència en contra de l'art-deco. Adolf Loos: l'ornamentació és un delicte i malbaratamen de diners i energies, considera q l'arquitectura s'ha de preucopar per la distribució de les cambres i la lluminositat. Arc expressionista: no va tenir continuitat. Deia que les formes dels edificis havien de ser decoratives i a l'hora funcionals. El Racionalisme a Europa: absencia de decoriacio, juga amb línies verticals i hortizontals, contrastos de materials, jocs volumetrics i distribució racional i funcional de l'edifici. Bauhaus: escola de disseny en la que s'intenta que l'arquitectura tingui una visió global i no una visió tècnica, dedicada a l'ensaymanet de l'arq i de totes les arts industrials en conjunt, deia q un edifici ha d'estar ben pensat per la funció que ha de fer i ben distribuit i així avaratir els costos. Hi havia professors com:Walter Gropiu: va aplicar criteris d'absència de decoració. Mies van der Rohe:concebia els contrastos de materials actuaven com a força expressiva. Vasili Kandinski(pintor). El gran teoric racionalista va ser: Le Corbusier, va crear el modulor, que és la mida a partir de la qual s'han de construir els habitatges pq siguin habitables i proporcionals a la seva funció. Tb va concebra el concepte de cada domino, que es fonamentava en plantes lliures nomes sostingudes entre pis i pis per pilotis(pilars prims). El 1930 apareix la GATPAC i el GATEPAC que fomentaven la nova arq, però quan arriba Franco acaba tot aixo. Lloyd Wright va iniciar un tipus de contrucció: organicista: trenca amn el Racionalisme, intenta fer un tipus d'arq més amable amb fusta, pedra vista..Després ve el noucentisme.
Clas de l'obra: Pavelló Alemany de l'Exposició Universal de BarcelonaAutor: Ludwig Mies van der RoheCronologia: Va ser construït l'any 1929. Va ser reconstruït el 1986 en el mateix lloc on va ser edificat origínàriament en motiu del centenari del naixement de Mies van der Rohe. Funció: representativa i estèticaEstil: RacionalismeEscola o país: Bauhaus dAlemanyUbicació: Barcelona, Montjuïc. Descripció obra: Espais interiors: la planta i l'espai de l'obra arquitectònica són totalment lliures, sense delimitar cap espai interior tancat. Damunt una plataforma més o menys rectangular s'aixeca l'edifici principal, que és d'una sola planta. A l'altre extrem hi ha un edifici secundari dedicat a les oficines. Entre aquests dos hi ha un estany rectangular i a l'extrem de l'edifici principal n'hi ha un altre de més petit amb l'escultura Demà, de Kolbe. Elements tècnics i estructurals: Materials: Acer, formigó armat, vidre, marbre de travertí, ònix i granit.- Suport: Vuit pilars cruciformes d'acer inoxidable i les parets internes de formigó armat recobert dònix i granit..- Coberta: Sostre pla de formigó- Il·luminació: La planta oberta sense espais tancats fa que a l'interior s'aprofiti tota la llum natural però matisada per les diverses parets. Elements decoratius: Absència de qualsevol element decoratiu d'acord amb el lema less is more de Mies van der Rohe amb combinacions cromàtiques dels diversos marbres i materials contrastats i el joc de línies verticals i horitzontals. Cadires Barcelona a la sala principal i lescultura Demà de Kolbe com a únics elements decoratius exempts. Espais exteriors: -Volums: Paral·lelepípede molt pla-Façanés: S'accedeix a través d'una escala lateral de vuit graons que, no porta a cap entrada principal sinó que permet descobrir l'espai sense un itinerari prefixat. Urbanisme: contrasta completament amb l'entorn urbanístic noucentista amb edificis de reminiscències clàssiques que en aquell moment estaven de moda a Barcelona. Simbolisme: La nova arquitectura racionalista com a aportació de la República de Weimar a la Humanitat dintre duna exposició universal. La modernitat dAlemanya en contra dels temps passats. Antecedents i influències posteriors: Aquest tipus d'arquitectura va tenir una clara influència de l'arquitectura japonesa zen, tant pels espais oberts com per la integració en la naturalesa exterior i dautors europeus com Adolf Loos partir de realitzacions com aquesta, el concepte d'espai de decoració va canviar radicalment i molts arquitectes es van veure influïts per aquesta arquitectura racionalista. A Espanya, els membres del GATEPAC i del GATCPAC van intentar seguir les pautes d'aquest gran arquitecte conjuntament sobretot amb les de Le Corbusier. Relacions amb obres de l'autor o de l'escola: Elements propis de l'estil: Ledifici pertany al Racionalisme per la seva planta lliure, la combinació de materials, la geometrització de l'espai i formes i la manca de decoració fora de les tonalitats cromàtiques. Les parets han deixat de ser elements de suport per passar a ser elements que defineixen l'espai. Els elements de suport passen a ser-ho els pilars d'acer i les parets internes que sostenen tot el sostre de formigó que és totalment.Mies van der Rohe aplicarà aquests criteris tant a residències particulars com a edificis públics com els gratacels Seagram de Nova York.Aquesta arquitectura té una gran relació amb ledifici de lescola de la Bauhaus, obra de Gropius. Context històric i artístic: Després de la Primera Guerra Mundial, la república de Weimar va intentar superar els vells anhels imperialistes alemanys i integrar-se en un món diferent i democràtic. Els moviments artístics alemanys de les avantguardes des de l'expressionisme alemany fins a l'abstracció van constituir els elements claus per a la modernització de la imatge d'Alemanya. Per això, el govern de Weimar va encarregar a Mies van der Rohe perquè dissenyés un edifici que simbolitzés el canvi i la modernitat cap al futur.Hem de tenir en compte també que lany 1929 va ser lany de la crisi que afectà greument Alemanya i que va permetre la consolidació del nazisme.

Entradas relacionadas: