Formes úniques de continuïtat en l’espai comentari

L’associació dels colorsvermell i blau és elprotagonista del quadre. Els fauvistesconeixien la teoria del color i Matisse sabia quecontraposant dos tons complementaris el resultat òptic ressaltava molt més la força de l’obra. Per a Matisse, un quadre és una qüestió d’ordre i unitat. Tot hi juga un paper: els objectes, els personatges i les superfícies buides. La composició no és més que l’art de disposar de forma ordenada els objectes. La continuïtat entre el paper de la paret i les tovalles subratlla el caràcter bidimensional de la tela. La noció d’espai queda anul·lada perquènos’han utilitzat els recursos de laperspectiva tradicional.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I Funció

El 1908 Matisse va crear al seu estudi de París “L’habitació vermella”. Estava destinada a la mansió del col·leccionista rus Sergey Shchukin,  el mateix artista l’anomenava “panell decoratiu”, però el color que predomina a l’escena va fer canviar-ne el nom. Recorda els tapissos orientals i s’allunya de les composicions convencionals. Pel que fa a latemàtica, plasma un tema que Matisseja havia pintat el 1897 a la seva obra“La taula”, però el resultat és diferent. El pintorha transformat un quadre amb certes influències impressionistesen una obra de caire avantguardista i innovador. Elsignificatd'aquesta obra és quea través del color, l'artista apel·la a la part emotiva de l'espectador.Aquest esteticisme queda plasmat enimatges de felicitat i refusa les angoixes del món contemporani. No defensa cap bandera ideològica, nomésaporta una nova tècnica pictòrica. Lafuncióésestètica,Matisse va afirmar que l'objectiu dels seus quadres eraproporcionar plaer i alegria de viure.

MODELS I INFLUÈNCIES

Matisse va rebre influències del seu mestre, el pintor simbolista Moreau, i de postimpressionistes com Gauguin, Van Gogh i Cézanne.

Altres influències eren les miniatures perses i l’art islàmic, deia que la inspiració sempre arribava d’Orient.

Matisse inicia, amb Derain, el moviment fauvista a Cotlliure, l’estiu del 1905 i serà el líder. És un dels artistes més influents del Segle XX; les seves innovacions estilístiques i  les de Picassó, modificaran el curs de l’art contemporani. Serà considerat el mestre d’artistes del seu cercle com Dufy i Vlaminck.

Els germans Gertrude i Leo Stein, col·leccionistes d’art d’origen americà, van comprar algun quadre de Matisse i un sector de la societat parisenca avançada es va interessar per una pintura “diferent”. Els Stein formaven part d’un cercle molt restringit. S’oposaven a l’art acadèmic i defensaven la innovació artística i la ruptura radical amb el passat.