Fórmules epidemiològiques i models de prevenció laboral

Fórmules de freqüències

Prevalença (P): relaciona els casos existents de malalties en un moment temporal determinat amb la població total d'aquest lloc o grup social que s'analitza.

Incidència acumulada (IA): indica la probabilitat de passar d'estar sa a estar malalt en un període de temps determinat.

Incidència (I): a diferència de la incidència acumulada, té en compte el temps d'exposició de cada subjecte estudiat.

Fórmules d'associació

Risc relatiu (RR): és una relació de riscos, és a dir, indica en quina mesura unes persones corren més o menys risc respecte d'altres. També es pot definir com el nombre de vegades que és més o menys probable patir danys a la salut estant exposat a un factor de risc que no estant-hi.

Interpretació del RR:

• RR = 1: no hi ha associació entre el factor de risc i l'aparició del dany a la salut.
• RR < 1: associació inversa (benefici). Exemples indicatius:
  • 0 a 0,3 → benefici fort (associació inversa).
  • 0,4 a 0,5 → benefici moderat (associació inversa).
  • 0,6 a 0,8 → benefici dèbil (associació inversa).
• 0,9 a 1,1 → risc nul (pràcticament cap efecte).
• 1,2 a 1,6 → risc dèbil.
• 1,7 a 2,5 → risc moderat (associació moderada).
• > 2,5 → risc fort (associació forta).

RA (Risc atribuïble) — magnitud del risc que es pot atribuir a l'exposició a un factor determinat.

FRA (Fracció atribuïble) — proporció dels casos d'una malaltia en una població que s'atribueixen a una exposició específica.

Delegats de prevenció

Delegats de prevenció: són els representants dels treballadors amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscos laborals (PRL) i són designats pels representants del personal (entre ells mateixos).

• Fins a 30 treballadors: 1 DP (el mateix delegat de personal).
• De 31 a 49 treballadors: 1 DP (escollit entre els delegats de personal).
• 50 a 100 treballadors: 2 DP.
• 101 a 500 treballadors: 3 DP.
• 501 a 1 000 treballadors: 4 DP.
• 1 001 a 2 000 treballadors: 5 DP.
• 2 001 a 3 000 treballadors: 6 DP.
• 3 001 a 4 000 treballadors: 7 DP.
• A partir de 4 000 treballadors: 8 DP.

Evolució dels models preventius

1. Model de fatalitat (o absència de model): de la primera industrialització fins a finals del segle XX. No estableix connexió entre el treball i els accidents. Els accidents s'atribueixen al destí o a un càstig diví. Hi ha absència de regulació normativa.
2. Model tècnic—factor humà: és un model de causes concatenades (teoria del domini). Segons Heinrich, tot accident té una causa i es fa una distinció entre "incident" i "accident".
3. Model del sistema socio-tècnic (des de 1980–1990): format per diversos subsistemes. S'han de tenir en compte les interrelacions mútues entre el subsistema tècnic, el subsistema social i l'entorn.