Franco i el règim franquista: ideologia, repressió i suports socials

Pensament i perfil ideològic de Franco

Franco era un militar africanista que va fer carrera militar en les guerres colonials d'Àfrica. Des de jove ja havia destacat com a general i professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Es basava en una interpretació heroica de la història d'Espanya, especialment de l'època dels Reis Catòlics i de l'imperi d'Àustria, i defensava la idea d'una Espanya «monolítica» i homogènia. Els valors nacionals que considerava fonamentals eren la unitat, l'autoritat, la jerarquia, la disciplina i l'ordre.

Era molt catòlic i es identificava com una persona escollida per Déu per salvar la pàtria. Volia salvar el país i restaurar l'imperi, i aquests objectius van servir d'excusa per justificar l'alçament militar.

Trets característics del franquisme

Un règim totalitari

El franquisme es va inspirar en els models feixista italià i nazi alemany. Va suprimir la Constitució de 1931, no va tenir cap constitució substitutiva i va clausurar el parlament. No reconeixia drets individuals ni col·lectius, no permetia la llibertat de partits polítics i imposava un partit únic. Tampoc existia el dret a la sindicació: només hi havia el Sindicat Vertical, controlat per les Falanges, que tenia com a funció principal controlar la classe obrera i evitar reivindicacions.

El poder de cabdill

Franco ostentava el títol de Caudillo de España i concentrava tot el poder. Mai no hi va haver eleccions lliures. Exercia un poder absolut: nomenava i destituïa els càrrecs, comandava l'exèrcit i dirigia FET y de las JONS. Se li exigia submissió absoluta i es prohibien els drets humans bàsics.

Un Estat unitari i centralista

El règim va abolir els estatuts d'autonomia i va fomentar el nacionalisme espanyol a Catalunya, al País Basc i a Galícia.

Repressió planificada

La repressió va ser una institució del règim, que actuava en els àmbits polític, social i cultural. La dictadura va reprimir els moviments demòcrates i d'esquerres, va empresonar els contraris al règim i va resoldre els conflictes mitjançant la jurisdicció militar. Entre les lleis repressives destaquen:

• Llei de Responsabilitats Polítiques (1936): depuració de les persones col·laboradores amb la República.
• Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940): obria expedient a qualsevol persona contrària al règim.

Catalunya com a exemple de repressió

Catalunya va patir la pèrdua dels drets nacionals i de l'autonomia republicana, i una repressió especialment dura contra la llengua i la cultura. Molts polítics van ser executats o van haver d'exiliar-se. Lluís Companys, president de la Generalitat el 1940, va ser afusellat. El règim va derogar l'Estatut, va prohibir la llengua catalana, la senyera i la sardana, i va canviar els topònims.

Com es posava en pràctica?

La litúrgia franquista

El règim tenia una litúrgia pròpia amb desfilades militars, la unió de l'exèrcit, el saludo amb el braç en alt, crits i cerimònies que s'anaren adaptant amb els anys.

El control dels mitjans de comunicació

El règim controlava rigorosament la premsa, la ràdio i el cinema, per difondre la seva propaganda i impedir qualsevol discurs alternatiu.

Suports del règim

Suports directes

• L'exèrcit vencedor: va ser el suport més decidit i fidel. Va ocupar càrrecs importants i va exercir una repressió sobre la població civil a través de la jurisdicció militar.
• L'Església: part de l'Església va ocupar ministeris com els d'Educació i Hisenda, i en retorn el règim li va atorgar protecció i privilegis. Això li va permetre exercir un control social i de la vida pública. Tanmateix, el règim no va ser ben acceptat per tot l'episcopat, com ho demostra el cas del cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
• El partit únic (FET y de las JONS): controlava els mitjans de comunicació i s'encarregava de la propaganda del règim. Els seus membres ocupaven ministeris de treball i agricultura, constituïen organitzacions de masses per aconseguir suport social i controlaven el Sindicat Vertical, oficial del règim per controlar la classe obrera.

Suports indirectes

La societat espanyola va quedar desarticulada per la propaganda, la censura, la repressió i el record de la guerra.

A Catalunya, els franquistes catalans no tenien gaire pes dins de l'Estat franquista, i només se'ls oferien llocs policials secundaris. La classe treballadora, per la seva banda, es va mostrar hostil al règim.