El Franquisme (1939-1975): Història, Repressió i Autarquia

El Franquisme (1939 – 1975)

Francisco Franco es definia com un líder profundament anticomunista. Durant la Segona Guerra Mundial, Hitler li va demanar reforços, però Franco no el volia ajudar directament i va declarar Espanya com a neutral.

Davant la insistència de Hitler, Franco va accedir a canviar l’estat d’Espanya a no bel·ligerant (no entra en guerra oficialment, però es decanta cap a un bàndol). En aquest context, va enviar la División Azul: un cos de voluntaris espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial al Front Oriental contra la Unió Soviètica.

En veure que Hitler anava perdent, el règim es va tornar a declarar neutral. Tot i que va tenir un període considerant-se no bel·ligerant, els aliats no el van atacar en guanyar la guerra, ja que Espanya era neutral i el seu líder era un ferm anticomunista.

Principis fonamentals del règim

Malgrat que el franquisme va travessar diferents etapes, mai va renunciar als seus principis bàsics:

• Caràcter de dictadura personal: Franco era la figura central i més important.
• Unipartidisme: Es prohibia qualsevol mena de pluralisme polític.
• Divisió permanent: Imposició d'una fractura social entre vencedors i vençuts.

La repressió franquista

L'estat va exercir una forta repressió a través de diversos mecanismes:

• Pena de mort:
  • Tribunals militars: Execucions mitjançant afusellaments (fins al 1948, el país es trobava legalment en estat de guerra).
  • Tribunals judicials: Ús del garrote vil.
• Empresonats: Es van utilitzar espais com camps de futbol i places de bous per retenir els presoners.
• Treballs forçats: Els presos eren utilitzats com a mà d'obra esclava en obres públiques i en la construcció del Valle de los Caídos.
• Depuració: Investigació extremadament rigorosa a la qual van ser sotmeses totes les persones que eren funcionàries de l’estat o dels municipis en territori republicà. En molts casos, va comportar per als acusats la pèrdua del seu treball; eren apartats de la seva feina o obligats a jurar els principis del règim franquista.

Per legalitzar aquesta situació, es va instaurar la Llei de Responsabilitats Polítiques (1939) i la Llei per a la Supressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940).

Economia en la segona meitat del segle XX

L'Autarquia

L'autarquia va ser la política econòmica pròpia dels feixismes, encaminada a l’autosuficiència d’un sistema econòmic. Es caracteritzava per la baixa importació i l’aprofitament dels recursos propis. Els testimonis de l’època la recorden com el temps de les restriccions elèctriques, la fam i la misèria.

Principis de l'economia autàrquica

• Aïllament econòmic de l’exterior: No entrava capital estranger i es limitava l’exportació.
• Intervenció de l’Església i l'Estat: Control en la producció i distribució dels aliments, fixació de preus i valors de la moneda. No hi havia una política de mercat lliure o capitalisme liberal.

L'any 1941 es va crear l'INI (Institut Nacional d’Indústria) per promoure el desenvolupament industrial del país.