El franquisme a Catalunya: suports socials, franquistes catalans i famílies del règim

Els suports socials:

Les diferents actituds socials respecte del franquisme, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, han estat definides a partir de tres tipologies: el suport, la passivitat i el rebuig. Des del primer moment la dictadura va tenir el suport de les elits econòmiques socials, que van recuperar el poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la Segona República. També va rebre la dedicació dels propietaris agrícoles petits i mitjans del centre i del nord d'Espanya, que havien fet costat a la insurrecció. Les classes mitjanes constituïen un sector social políticament desconcertat. Malgrat el rebuig ideològic i polític que la dictadura inspirava en els sectors de tradició més democràtica, el trauma de la guerra va convertir la classe mitjana en passiva i apolítica. El seu suport o acceptació del franquisme va ser més una opció oportunista. Una bona part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil. Però la repressió, el control policial i la por juntament amb la misèria i l'afany de supervivència, van dur majoria de les classes populars a la passivitat política i al silenci

Els franquistes catalans:

La Catalunya franquista estava integrada principalment per industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers. La militància catalana a la Falange no era gaire abundant i estava formada pels escassos falangistes i membres d'altres grups d'extrema dreta de l'època republicana, una part dels carlins i molts excombatents de l'exèrcit franquista. El personal polític que va detenir càrrecs de responsabilitat, representació va ser sempre designat des del poder i entre persones fidels al règim franquista. Com que els falangistes i els excombatents no eren gaire abundants ni gaire representatius, una part dels designats eren antics militants de l'extrema dreta, alguns antics rouxistes i també membres de les forces polítiques conservadores. El franquisme només els va oferir llocs polítics secundaris en l'administració local però rarament n'ocupaven d'altres de més rellevància política, ja que les principals autoritats de Catalunya van ser habitualment persones provinents de fora de Catalunya

Les famílies del règim:

Dins del franquisme van coexistir diversos grups d'influència que formaven part de l'anomenat Movimiento Nacional. Els primers que van formar part de l'Estat franquista van ser: falangistes, carlins, ultracatòlics i monàrquics alfonsins. El falangisme i el seu ideari d'inspiració feixista (nacionalsindicalisme) van tenir un gran protagonisme durant la primera etapa del franquisme, en què semblava que Alemanya podria guanyar la Segona Guerra Mundial. La derrota de les potències de l'Eix l'any 1945 va forçar la dictadura franquista a adaptar-se al nou escenari internacional i els grups d'inspiració catòlica van augmentar la presència al govern i van esforçar-se a convertir el règim en una "democràcia orgànica" (nacionalcatolicisme). Cap a la meitat dels anys cinquanta, alguns membres i simpatitzants d'una nova organització religiosa, l'Opus Dei, van tenir un gran protagonisme en les transformacions econòmiques de la segona etapa del règim franquista