El Franquisme: Consolidació, Repressió i Autarquia

Les bases de la dictadura

El franquisme es va consolidar durant la Guerra Civil i, després de la victòria de 1939, es va convertir en un sistema polític dictatorial. Es va caracteritzar per l'absència total de democràcia, la concentració de tot el poder en la figura de Franco i una forta repressió contra qualsevol oposició.

El règim imposava un partit únic, un pensament ideològic uniforme, el control social i cultural, i un catolicisme conservador que influïa profundament en l'Estat i la societat. Els principals pilars del règim van ser:

• L'exèrcit: Essencial en la repressió; molts militars van ocupar càrrecs polítics.
• El partit únic (FET y de las JONS): Controlava la societat mitjançant el Frente de Juventudes, la Sección Femenina i el Sindicato Vertical.
• L'Església catòlica: Va donar suport al règim i va legitimar el nacionalcatolicisme.

Dins del franquisme, diverses "famílies" (militars, falangistes, carlins, monàrquics) competien per influència, tot i que totes estaven subordinades a Franco.

La consolidació del règim franquista

Durant la Segona Guerra Mundial, Franco va adaptar la seva política per mantenir-se al poder, abandonant els elements més feixistes. El règim es va institucionalitzar mitjançant lleis fonamentals que creaven una "democràcia orgànica", sense pluralisme ni llibertats reals.

La repressió va ser un element clau, amb tribunals militars, presons i camps de concentració. Després de la Segona Guerra Mundial, Espanya va patir un fort aïllament internacional, sent condemnada per l'ONU, la qual cosa va afectar greument l'economia.

El franquisme a Catalunya

A Catalunya, el franquisme va suposar la fi de l'autogovern i una forta repressió del catalanisme:

• Eliminació de l'Estatut d'Autonomia.
• Depuració laboral de funcionaris i professors.
• Confiscació de béns d'entitats republicanes.
• Prohibició de la llengua i la cultura catalana.

Aquesta repressió va afavorir el naixement d'una resistència cultural i el vincle entre catalanisme i antifranquisme.

Els anys de la fam

Els anys 40 van estar marcats per una política autàrquica (autosuficiència i control estatal). Les conseqüències van ser:

• Escassetat de productes i estancament econòmic.
• Cartilles de racionament.
• Aparició del mercat negre (estraperlo).
• Condicions de vida precàries: fam, salaris baixos i barraquisme.

Resistència antifeixista i conflictivitat social

Els partits opositors van actuar en la clandestinitat o l'exili. Els maquis van dur a terme accions armades, però van ser durament reprimits. A finals dels anys 40, van sorgir protestes obreres i estudiantils, destacant la vaga de tramvies de Barcelona (1951).

Els anys 50: els anys frontissa

En el context de la Guerra Freda, el franquisme va ser vist com un aliat contra el comunisme. El 1953 es van signar acords amb el Vaticà i els Estats Units, i el 1955 Espanya va ingressar a l'ONU. Es va iniciar una obertura parcial i una recuperació econòmica, tot i que a finals de la dècada van tornar les crisis, fet que va portar a l'entrada dels tecnòcrates i a les reformes dels anys 60.