Franquisme Tardà: Reformes, Economia i Oposició (1962-1975)

El Franquisme Tardà: Reformes, Economia i Oposició (1962-1975)

Reformes Polítiques i Llibertats Limitades (1962)

L'any 1962, en aquest període, s'aprova la Llei de Premsa. Aquesta llei suprimia la censura prèvia, tot i que això no implicava una llibertat de premsa plena, sinó una major tolerància. D'altra banda, el règim franquista va donar a conèixer un nou text fonamental: la Llei Orgànica de l'Estat. Destaquen tres punts clau d'aquesta llei:

• Es van separar les funcions de cap d'Estat i de cap de govern.
• Un terç dels representants de les Corts havien de ser triats pels procuradors familiars (caps de família o dones casades, normalment homes).
• Es podien crear noves associacions polítiques sempre que no fossin contràries al règim.

Oposició Política i Sindical

El PCE (Partit Comunista d'Espanya) era encara el partit més ben organitzat i el que tenia més influència. La base del seu programa era la superació de la Guerra Civil i la reconciliació dels espanyols. El PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) es va reorganitzar els anys abans de la mort de Franco. A més del PCE i el PSOE, hi havia altres organitzacions com el PNB (Partit Nacionalista Basc) al País Basc. Pel que fa als sindicats, Comissions Obreres es va mantenir molt activa i la UGT (Unió General de Treballadors) tenia molta influència entre els treballadors.

La Solució Monàrquica i la Successió de Franco

La Llei de Successió de 1947 determinava que Espanya era un regne i que, després de la mort de Franco, s'establiria la monarquia. Les relacions entre Franco i Joan de Borbó mai van ser bones. Joan de Borbó volia ser rei d'Espanya, però Franco el considerava massa liberal i allunyat dels seus ideals. Hi havia diversos candidats a la corona, però el més ben situat era Joan Carles, fill de Joan de Borbó. Franco es va reservar sempre les seves intencions i no va ser fins a l'any 1969 que va designar Joan Carles com a futur rei.

Transformació Econòmica: Pla d'Estabilització i Desenvolupament

El Pla d'Estabilització de 1959: Fi de l'Autarquia

Des de mitjans dels anys 50, el model autàrquic estava esgotat. Espanya necessitava importar productes i la balança comercial espanyola cada cop tenia un saldo més negatiu. Davant d'aquest fet, les autoritats van dissenyar un projecte que tenia com a objectiu posar fi a l'autarquia i liberalitzar l'economia. Aquest projecte es va anomenar Pla d'Estabilització de 1959 i preveia:

• Fixació d'un tipus de canvi de la pesseta amb altres divises.
• Reducció de la despesa pública.
• Moderació salarial per tal de lluitar contra la inflació.
• Reducció de la intervenció de l'Estat en l'economia.
• Liberalització de les importacions i afavoriment de les exportacions.
• Estimulació de les inversions estrangeres (excepte indústries de guerra).

El Desenvolupament Econòmic dels Anys 60

El desenvolupament econòmic d'Espanya durant els anys 60 va comportar un important dèficit en la balança comercial: el valor de les importacions sempre va ser molt superior al de les exportacions (els costos espanyols eren més baixos que a la resta d'Europa). Aquest dèficit només es va poder compensar gràcies a:

• El gran increment del nombre de turistes, que va convertir Espanya en una de les primeres potències turístiques del món.
• La inversió de capital estranger, que va ser decisiva per a l'expansió de la indústria espanyola, la qual cada cop va ser més dependent de l'exterior.
• Les remeses de divises que els emigrants espanyols enviaven a les famílies.

La Resistència Catalana i la Protesta Social

La Generalitat a l'Exili: Continuïtat Institucional

Després de l'ocupació de França per l'exèrcit alemany, un grup de catalans va fundar el 1940 el Consell Nacional de Catalunya, liderat per Carles Pi i Sunyer. Quan va acabar la guerra, el Consell va donar a conèixer el cas de Catalunya a l'ONU i va presentar un document de denúncia sobre la situació catalana.

Després de l'execució de Companys, Josep Irla va assumir les funcions de president de la Generalitat. El 1945 va formar un govern a l'exili i, nou anys més tard, va renunciar al càrrec. Els diputats del Parlament de Catalunya, reunits a Mèxic, van elegir president Josep Tarradellas.

La Protesta Popular i les Mobilitzacions Ciutadanes

Els universitaris van protagonitzar una protesta i la Universitat de Barcelona va ser clausurada per les autoritats franquistes. La vaga dels tramvies de 1951 va ser la mobilització popular més important de la postguerra. Va ser una protesta dels ciutadans per l'augment del preu del bitllet. La protesta va ser tan contundent que el govern va anul·lar l'augment de les tarifes i va destituir l'alcalde de Barcelona.