Friedrich Nietzsche: etapes del seu pensament, veritat i voluntat de poder

Friedrich Nietzsche

Primera etapa: apol·lini i dionisíac

Inspirat per Schopenhauer, que concebia la realitat com a voluntat cega que no accepta la renúncia a la vida, Nietzsche considerava que l'art tenia dues forces creadores: la dionisíaca i l'apol·línia (ordre, límit, racionalitat, bellesa). Una cultura només podia tenir ambdós elements; si el dionisíac desapareix, ens trobem en decadència cultural. Sòcrates i Plató serien els grans envenenadors de la cultura a través de la unilateralitat del principi apol·lini.

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

Fa una crítica enèrgica a la idea de veritat. L'home, com a animal orgullós, infravalorat i, alhora, efímer, té com a únic recurs l'intel·lecte i la seva capacitat per fingir. L'home desitja viure en ramat, en societat. Quan els xaus viuen més enllà de l'experiència individual, es cristal·litzen en conceptes.

La genealogia de la veritat vindria a ser: intuïció concreta en forma d'impuls metafòric, imatge que es converteix en so i paraula; la paraula es converteix i ja no expressa la intuïció individual; construïm un sistema conceptual i oblidem aquest procés, i pensem que les metàfores són el model que hem de seguir. Nietzsche planteja que l'origen de l'intel·lecte és la fantasia i el punt convencional. L'home té un impuls de construcció de metàfores. Diferència entre l'home racional (100 tif) i l'intuïtiu (arista). La ciència és un impuls apol·lini mancat de l'element dionisíac, de vitalitat, força, alegria i plenitud.

Segona etapa

Nietzsche adopta una actitud racional, positiva i analítica. Ara considera la ciència més important que l'art. La distinció entre bé i mal s'origina quan experimentem certs beneficis i altres perjudicials per a la comunitat. El fonament de la moralitat no es troba sinó en una obligació natural, mitjançant tres etapes: coacció, costum i consciència. En l'última etapa interioritzem les exigències socials que anomenem normes morals i les sentim com a pròpies.

Tercera etapa: arribada del profeta Zaratustra

Els conceptes: voluntat de poder, superhome, transmutació de valors, etern retorn. Considera que no hi ha veritats absolutes; els conceptes són ficcions que poden ser útils per dominar la realitat. La vida es constitueix per una multitud de perspectives. El mètode és la genealogia: descobrir símptomes i desemmascarar ficcions. Cal dedicar esforços a la genealogia i a la crítica de valors per establir una jerarquia de valors.

Voluntat de poder

Aquest món és únicament voluntat de poder. Pot prendre dues direccions: ascendent i creativa (noble, forta, superhome, afirmació de la vida) o decadent i autodestructiva (cristians i platònico-socràtics).