La funció de direcció: rols, habilitats i motivació

Funció de direcció

La funció de direcció consisteix a actuar sobre altres persones, influint en el comportament individual (absentisme, productivitat) i en el comportament grupal (coordinació i treball en equip).

Qui exerceix la direcció: directors generals, línia mitjana, encarregats, presidència i accionistes.

A. Rols directius

• Interpersonals: representa l'organització, comunica amb l'exterior i actua com a líder.
• Informatius: rep i recopila informació de l'empresa, transmet informació als treballadors i la comunica a l'entorn.
• Presa de decisions: pren decisions, assumeix responsabilitats per a solucionar problemes, decideix com repartir els recursos humans i materials, i actua com a negociador per arribar a acords.

B. Habilitats directives

• Tècniques: requereix ser especialista en una matèria o àmbit concret.
• Conceptuals: capacitat de veure més enllà dels beneficis immediats, visualitzar el grup en conjunt i millorar l'ambient de treball.
• Humanes: capacitat de relacionar-se i treballar amb tothom, facilitant la coordinació.

C. Què afecta la motivació de l'individu

La motivació depèn de les necessitats, la personalitat i els resultats que s'obtenen a la feina.

Piràmide de necessitats (Maslow)

• 1. Necessitats d'autorealització: feines desafiants i creatives.
• 2. Necessitats d'ego o estima: ascens laboral, major responsabilitat i reconeixement públic.
• 3. Necessitats socials: cooperació i treball en grup.
• 4. Necessitats de seguretat: estabilitat en el lloc de treball.
• 5. Necessitats fisiològiques: salari digne i condicions de treball bàsiques.

Factors motivadors de Herzberg

• Factors higiènics (externs a la feina): salari, vacances, condicions ambientals.
• Factors motivadors (propis de la tasca): reconeixement, assoliment, responsabilitat.

Teoria X i Teoria Y de McGregor

• Teoria X: les persones són passives. El treballador mitjà tendeix a treballar el mínim possible, li desagrada la responsabilitat, prefereix que el dirigeixin, és egoista i reticent als canvis.
• Teoria Y: el potencial per al desenvolupament, la capacitat per assumir responsabilitats i la disposició per encaminar la conducta cap a metes organitzatives són presents en les persones de manera natural. La direcció té la funció d'assegurar les condicions necessàries per assolir els objectius.

D. Automotivació i resultats

Automotivació (perfil assertiu i proactiu): la persona està satisfeta amb la seva feina, comunica el seu pensament, participa en iniciatives, treballa en equip i és responsable dels seus actes.

Resultats obtinguts

• Retribució dinerària: salari, stock options (accions), comissions.
• Retribució no dinerària (en espècie): cotxe d'empresa, vacances pagades, etc.

Eines del contracte psicològic

• Flexibilitat laboral: torns, jornades, teletreball.
• Context de treball: formació, oportunitats de creixement, reptes professionals.

Elements que afavoreixen la motivació

Reconeixement de la tasca, fixació clara d'objectius, recompenses adequades i tracte equitatiu.

E. Estils de lideratge (Likert i Lewin)

• Estil autocràtic: es basa a ordenar de manera unilateral.
• Estil paternalista: es basa a convèncer (amb un rerefons autoritari).
• Estil consultiu: demana opinions abans de decidir.
• Estil democràtic: fomenta la negociació, la presa de decisions conjunta i la col·laboració.
• Estil laissez-faire: es fonamenta a delegar llibertat d'acció a l'equip.

F. Estructures organitzatives

• Estructures altes: amplitud de gerència estreta (trams de control reduïts).
• Estructures planes: amplitud de gerència ampla (trams de control extensos).