La Funció de Relació en Éssers Vius: Estímuls i Respostes

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,7 KB

La Funció de Relació: Estímuls i Respostes

La funció de relació permet als éssers vius captar determinats canvis (estímuls) que es produeixen dins o fora del seu cos i respondre-hi de la millor manera possible. Els estímuls són les variacions del medi, tant extern com intern, capaces de desencadenar una resposta. Poden ser:

  • Físics: com la llum, temperatura, so, pressió.
  • Químics: com la presència o l'absència de substàncies químiques al medi extern (aigua, sals, contaminants...).
  • Biòtics: provocats per l'absència o la presència d'altres organismes vius.

Els receptors són estructures que capten els estímuls. Els òrgans dels sentits són estructures capaces de captar els estímuls de l'exterior del cos i transmetre'ls als centres nerviosos, on es registren o s'elaboren les respostes.

Els coordinadors són els òrgans que reben la informació dels receptors i la interpreten per després enviar els missatges adequats als òrgans efectors.

Els efectors són les estructures que duen a terme les respostes. Són els músculs i les glàndules.

La resposta és una acció que executa un ésser viu com a reacció a un estímul. En les plantes, les respostes són lentes i associades al creixement.

  • Motora: La resposta és un moviment.
  • Secretora: La resposta és la producció d'una determinada substància.
  • Innata: Deguda a factors hereditaris.
  • Adquirida: Per factors ambientals.

Tipus de Receptors

  • Mecanoreceptors: Sensibles al tacte, a la pressió, al moviment i al so.
  • Quimioreceptors: Per a les cèl·lules gustatives i olfactives.
  • Termoreceptors: Detecten canvis de temperatura.
  • Fotoreceptors: Capten la llum i són necessaris per a la visió.

Sistemes de Coordinació

Sistema nerviós: Regula i coordina les funcions de l'organisme per mitjà d'impulsos nerviosos. Està format per neurones.

Sistema endocrí: Regula i coordina les funcions per mitjà de substàncies químiques (hormones).

El Sistema Nerviós

El sistema nerviós és el conjunt d'òrgans i estructures formats per cèl·lules nervioses.

  • Centres nerviosos: Són els òrgans que reben la informació dels receptors i elaboren les respostes que envien als efectors. Són l'encèfal (al cap) i la medul·la espinal (dors de l'animal).
  • Nervis: Estan formats per fibres nervioses que estan constituïdes per prolongacions de les neurones.
    • Sensitius: Transmeten informació des dels receptors cap als centres nerviosos.
    • Motors: Transmeten la informació des dels centres nerviosos cap als diferents òrgans efectors del cos.

Les Hormones

Les hormones són substàncies químiques produïdes per les glàndules endocrines que s'alliberen a la sang.

L'Aparell Locomotor

L'aparell locomotor és el conjunt d'òrgans que permet als animals fer moviments. Els ossos són rígids, però l'esquelet és flexible i permet un ampli marge de moviments.

Respostes de les Plantes

Estímuls en plantes:

  • Lumínics: Per la llum.
  • Gravitacionals: Per la força de la gravetat.
  • Mecànics: Fregaments, cops o pressió.
  • Químics: Causats per la presència o la variació de substàncies químiques.
  • Tèrmics: Canvis de temperatura.
  • Hídrics: Quantitat d'aigua del sòl.

Tropismes: Són les respostes permanents davant d'un estímul en les quals es produeixen canvis en la direcció del creixement de la planta.

  • Fototropisme: Provocat per la llum.
  • Geotropisme: La resposta davant la gravetat.
  • Tigmotropisme: Resposta davant un contacte.
  • Higrotropisme: Resposta provocada per l'aigua.

Nàsties: Són les respostes passatgeres de determinades zones de la planta com a resposta a un estímul extern.

Les hormones vegetals són substàncies químiques que regulen i coordinen les funcions vitals de les plantes.