Com funciona una depuradora d'aigües residuals: Procés pas a pas
Clasificado en Geología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,44 KB
Procés de depuració d'aigües residuals
El procés de depuració es divideix en diverses etapes clau per garantir la qualitat de l'aigua abans del seu retorn al medi natural:
- Col·lector i arqueta d'entrada
- Reixes
- Separació de sorres i greixos
Decantació primària
En dues grans basses circulars es separen, per mitjans físics, els materials en suspensió. L'aigua bruta entra pel centre i es mou lentament cap a les vores. El fang en suspensió va cap al fons i és retirat; s'anomena fang primari. L'aigua decantada surt per la vora; és més neta, però encara conté matèria orgànica dissolta.
Tractament biològic
Es produeix en dos tipus de basses:
- Reactors anòxics: On uns bacteris eliminen compostos nitrogenats en forma de nitrogen gasós, que s'allibera a l'aire.
- Reactors aerobis: On viuen microorganismes que s'alimenten de matèria orgànica dissolta i necessiten oxigen, subministrat per difusors d'aire.
Quan l'aigua surt d'aquestes basses, la matèria orgànica s'ha transformat en microorganismes agrupats en grumolls.
Decantació secundària
Mitjançant una nova decantació, els grumolls de microorganismes sedimenten al fons i són retirats com a fang secundari. L'aigua neta surt per les vores cap a la sortida d'aigua al riu.
Gestió dels fangs
Fangs biològics
Una part dels fangs procedents dels decantadors secundaris retorna a la capçalera del tractament biològic per mantenir la concentració de microorganismes.
Els espessidors
La resta de fangs biològics van als espessidors per reduir-ne el contingut d'aigua:
- Fang primari: Es recull al fons mitjançant decantadors.
- Fang secundari: El fang puja a la superfície arrossegat per bombolles.
Ambdós tipus de fang es barregen al mesclador.
Els digestors
En grans dipòsits sense contacte amb l'aire, uns bacteris realitzen la digestió anaeròbia del fang, procés en el qual es desprèn biogàs.
Deshidratació dels fangs
El fang digerit passa a la deshidratació, on és comprimit entre dues capes de teixit que permeten el pas de l'aigua però no el del fang, el qual s'obté amb una consistència pastosa.