Funcionament i estructura de la Seguretat Social espanyola

La Seguretat Social a Espanya

És el principal sistema de protecció de l'Estat. La seva finalitat és garantir unes prestacions concretes i individualitzades.

Evolució històrica

• 1963: Es promulga la Llei de Bases de la Seguretat Social.
• La Seguretat Social se sotmet a la tutela de l'Estat.
• S'estableix un sistema de gestió unificat.
• S'exclou l'ànim de lucre.
• 1974: Es publica la Llei General de la Seguretat Social.

Principis fonamentals

• Caràcter universal.
• L'afiliació al sistema és obligatòria.
• La cotització és obligatòria.
• Es cotitza en funció de la renda, creant un sistema de caixa única.
• Finançament per part de l'Estat.

Règims del sistema

• Règim General: Treballadors per compte aliè de la indústria i serveis.
• Règim Especial: Treballadors amb activitats professionals especials (mineria del carbó, treballadors autònoms, agraris, etc.).

L'acció protectora

Es divideix en tres àmbits:

• Assistència sanitària: Malaltia comuna o professional, accident (laboral o no), maternitat i recuperació professional.
• Prestacions econòmiques: Incapacitat laboral, invalidesa, jubilació, etc.
• Serveis socials complementaris: Minusvàlids físics i psíquics, tercera edat i població marginada.

Entitats gestores

• Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS): Encarregada de la gestió i administració de les prestacions econòmiques i el reconeixement del dret a l’assistència sanitària.
• Institut Social de la Marina (ISM): Entitat encarregada de la gestió, l'administració i el reconeixement del dret a les prestacions del règim especial dels treballadors del mar.
• Institut de la Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO): Entitat encarregada de la gestió de prestacions complementàries per a col·lectius de la tercera edat.
• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS): S'encarrega d'unificar tots els recursos financers i realitzar els serveis de recaptació i pagament d'obligacions del sistema.

El Sistema Nacional de Salut

És el conjunt de serveis de salut de l’Administració de l’Estat i de les Comunitats Autònomes (anomenats Serveis Regionals de Salut o SRS), integrant totes les funcions i prestacions sanitàries. El seu objectiu és unificar tota la xarxa sanitària per cobrir l’assistència primària.