L'Estat: Funcions, Sistemes Polítics i Conflictes Globals

Què és l'Estat?

L’Estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat. Els estats estan formats per un conjunt de ciutadans, amb uns drets reconeguts i unes obligacions, com pagar impostos, i per un territori, delimitat per unes fronteres, sobre el qual l’Estat exerceix el poder.

També tenen un govern, que administra el territori i regula la convivència ciutadana i el funcionament de l’Estat a partir de les lleis que aprova, que són de compliment obligat. Als països democràtics, la llei principal és la Constitució –tot i que en alguns estats, com ara el Regne Unit, no és una llei escrita i explícita–, que estableix els principis dels quals deriven les altres lleis.

Per poder fer efectives les decisions que prenen, els governs se serveixen d’un seguit d’òrgans i institucions:

• Policia: per mantenir l’ordre públic.
• Exèrcit: per defensar-se de les agressions exteriors.
• Cos diplomàtic: que s’ocupa de les relacions amb altres estats.
• Funcionariat: que executa les polítiques.

Funcions principals de l'Estat

1. Garantir la seguretat nacional: L’Estat és responsable de mantenir l’ordre públic dins les fronteres del seu territori i de protegir la seva població d'agressions externes.
2. Control de l'economia: L’Estat estableix normes que regulen les activitats econòmiques per evitar abusos i desenvolupar polítiques adreçades a assolir un creixement econòmic més gran.
3. Serveis bàsics: L’Estat presta serveis bàsics als seus habitants, com ara sanitat i educació, que garanteixin una vida digna i l'oportunitat de desenvolupar-se plenament.
4. Relacions internacionals: L’Estat estableix ambaixades i consolats en altres països, s’integra en organitzacions internacionals i aconsegueix acords directament amb altres estats.

Estats fallits

Els estats fallits es caracteritzen per una fragilitat que els impedeix exercir les seves funcions amb normalitat, controlar el territori i defensar la ciutadania de la violència política i criminal. Aquestes circumstàncies els converteixen en llocs insegurs, amb governs febles i nivells de corrupció elevats. Exemples actuals inclouen Somàlia, el Iemen, el Sudan del Sud, l’Afganistan i Veneçuela.

Democràcia i separació de poders

La democràcia és una forma de govern on el poder polític resideix en la ciutadania, que l’exerceix mitjançant representants triats per sufragi universal. Les eleccions han de ser lliures, periòdiques i transparents.

Per evitar l'abús de poder, les funcions es divideixen en poders independents:

• Poder legislatiu: El parlament aprova i reforma les lleis.
• Poder executiu: El govern administra el país segons les lleis vigents.
• Poder judicial: La judicatura i la magistratura vetllen pel compliment de les lleis.

Dictadures i règims híbrids

En les dictadures, tots els poders estan en mans d'una persona o un grup. Sovint, el poder s'ha pres per la força i no es respecten els drets humans ni hi ha institucions de control. Actualment, han augmentat els règims híbrids, que combinen elements democràtics i dictatorials.

Religió i Estat

Segons la relació amb la religió, els estats es classifiquen en:

• Estats laics: Separació total entre religió i Estat.
• Estats confessionals: Tenen una religió oficial amb privilegis.
• Teocràcies: Els llibres sagrats esdevenen llei i els líders religiosos tenen el control polític.

Conflictes i terrorisme

Els conflictes entre estats solen tenir causes econòmiques (recursos naturals), territorials o ideològiques. El terrorisme és una forma de violència indiscriminada contra la població. Després de l'11 de setembre de 2001, va sorgir el terrorisme global, caracteritzat per estructures internacionals, objectius transnacionals i un fort component religiós. Avui dia, l'amenaça s'ha estès al ciberterrorisme, utilitzant xarxes informàtiques per desestabilitzar governs.