Futbol de Ribera: Crònica i Humor

Futbol de Ribera

1. Escenari geogràfic

Poblacions costaneres: L'equip visitant, titular d'una vila dels Monegres, terra de secà.

Personatges habituals de la vila

• El vell Cristòfol (narrador dels fets).
• El Xiquet, cronista que recull els fets narrats i ens els transmet.
• Ladislau Saboga (personatge que pren la instantània a partir de la qual es desencadena la narració).
• Justinià Costera (capità de l'equip de futbol local que va disputar el partit que es narra).
• Ramón de Tamariu (propietari de l'hort on es va construir el camp de futbol de la vila).
• Clenxa (barber del poble).
• Praxedes (propietari del Cafè de la Granota, escenari de la narració).
• Tripulació del llaüt Soledat.
• Teresa Planes.
• Tomàs Valldabó (Tomasa la Torera).
• Rector de la vila i Oliveri Castells: seguidors de l'equip.
• L'àrbitre.
• Guàrdies Civils.

2. Escenari temporal i històric

Els fets succeeixen al Camp de futbol de la vila de Mequinensa, situat a l'antiga horta d'en Ramón de Tamariu, arran del Segre i l'Ebre. Aquesta història es narra vint anys després dels fets, el 1978, i succeeixen durant una tarda de diumenge, durant la dictadura franquista del 1958. El vell Cristòfol ho explica al cronista 20 anys després.

3. L'humor i la ironia

El fet insòlit és que es construeixi un camp de futbol en un hort que s'ha inundat per la seva situació: en la confluència dels dos rius, el Segre i l'Ebre. L'inunda una riuada del Segre. Les pilotes que sortien del terreny anaven a parar a un dels dos rius i s'havia de nomenar un encarregat de recuperar-les equipat amb un salabre i un bot.

Moncada, en aquest conte, fa una comparació entre un partit de futbol i la vida. Esperança en una circumstància complicada. Els rius inunden el camp i l'equip local guanya el partit a última hora, marcant sis gols, quan anava perdent 0-2, ja que els mequinensans guanyen el partit gràcies a una qualitat no relacionada amb el futbol: viuen prop dels rius i estan acostumats a les inundacions, quan ells mateixos es queixaven del joc brut que feien servir els contrincants. L'equip local estava jugant sol i l'equip rival i l'àrbitre estaven arraconats en un petit desnivell on l'aigua no hi arribava per no mullar-se.

4. Crítica social i política

• Opinió en contra del franquisme, analogia entre el partit de futbol i la vida, donant a entendre que en ambdós casos qualsevol esdeveniment pot capgirar les nostres circumstàncies (esperança).
• Els espectadors utilitzen un moment de nerviosisme relacionat amb el partit per començar a atemptar amb crits contra el govern, contra el franquisme i a favor de la República.
• L'altra crítica és la queixa dels jugadors contra l'equip contrari pel joc brut, però ells, en inundar-se el camp, aprofiten per jugar brut també.

5. Estil

Concís, àgil i ràpid. Irònic i sarcàstic. Sense fer digressions ni circumloquis. La llengua en la qual escriu és la que pertany a la de Mequinensa (català occidental).

6. Estructura

Crònica per donar al relat verisme i naturalitat. És una obra literària que consisteix en la recopilació de fets històrics narrats en ordre cronològic.

Llenguatge

• To de llengua oral: To irònic i amb cert humor.
• Lèxic del català occidental, molt oral.

Gent de ribera, que portava el riu a la sang: és aleshores quan l'equip local es troba en el seu medi.

• Matalots: mossos.
• Calafats: persones que tenen l'ofici de calafatar embarcacions, és a dir, tapar-ne les juntes.
• Pontones: tipus d'embarcació.
• Caloi: innocent.
• Fer ascles: fer miques.
• Somoure: remoure.
• Esmelicar-se: fer un gran esforç.
• Garganxó: coll.