Gèneres i formes de la poesia: estrofes, versos i tipus

Gèneres i formes de la poesia

Gèneres poètics

Himne:

Poema molt seriós i oficial (país, religió) per ser cantat en grup.

Oda:

Poema elevat per recitar; més personal (amor, amistat) que l'himne.

Elegia:

Expressa dolor i tristesa profunda per una desgràcia (antic «plany»).

Cançó culta:

Poema d'amor elegant, d'estil dels trobadors de l'Edat Mitjana.

Sàtira:

Poema per riure's dels defectes de la gent o de la societat.

Goigs:

Cançons religioses populars dedicades a sants o a la Mare de Déu.

Corrandes:

Cançons de festa molt curtes per a balls populars.

Epitafi:

Poema molt breu escrit sobre una tomba per recordar el difunt.

Prosa poètica:

Text escrit sense versos però amb recursos i sentiments propis del poema.

Cal·ligrama:

Poema on les lletres i les paraules dibuixen el tema de què parla.

Poesia visual:

La imatge (fotos, objectes, dibuixos) és més important que el text.

Tipus d'estrofes segons el nombre de versos

• 2 versos: Apariat (ex.: rodolí — el trobem a les auques).
• 3 versos: Tercet.
• 4 versos: Quarteta (a menor) / Quartet (a major).
• 5 versos: Quinteta (a menor) / Quintet (a major).
• 6 versos: Sexteta (a menor) / Sextet (a major).
• 8 versos: Octava (normalment a major).
• 10 versos: Dècima.

Tipus d'estrofes i formes fixes

• Estança: versos decasíl·labs i hexasíl·labs.
• Sonet: 2 quartets i 2 tercets.
• Romanç: poesia popular. Nombre indeterminat de versos, generalment heptasíl·labs; rima assonant en els versos parells i lliures els imparells.
• Haiku: japonès. Composició breu, d'una sola estrofa, anisosil·làbica, de tres versos femenins que sumen disset síl·labes (comptant les àtones finals).
• Estrofa sàfica: clàssica grega i llatina. Format per tres versos decasíl·labs femenins blancs més un tetrasíl·lab femení.
• Cal·ligrama: les paraules formen una imatge que té relació amb el poema.

L'estrofa: tipus de rimes i enllaços

• Contínua: AAAA.
• Apariada: AABBCC.
• Encadenada: ABAB.
• Encreuada: ABBA.

Tipus de versos

• Isosil·làbics: regularitat mètrica al llarg de tot el poema.
• Anisosil·làbics: els versos del poema presenten mètrica irregular.
• Blancs: no presenten rima però sí regularitat mètrica.

Si bastessis pegar un crit, perquè ho sabessin!

Si bastessis plorar fort, escriure cartes,

si bastessis anar en pèl, perquè ho notassin!

Tu, Nai, no ho comprendràs. Ells s'entretenen

• Lliures: no presenten ni rima ni regularitat mètrica.