Gèneres Textuals i Anàlisi de Mirall Trencat: Simbologia i Estructura

Gèneres Textuals:

Descripció, narració, explicació, argumentació, predicció, instrucció, conversa i text retòric

Registre Informal

Col·loquial: Tema: General

• Canal: Oral
• Intencionalitat: Subjectiva
• Grau de formalitat: Baix

Registres formals

Estàndard:

• Tema: General
• Canal: Escrit/Oral
• Intencionalitat: Objectiva
• Grau de formalitat: Mitjà

Cientificotècnic

• Tema: Especialitzat
• Canal: Escrit o oral
• Intencionalitat: Objectiva
• Grau de formalitat: Alt

Literari:

• Tema: General
• Canal: Escrit
• Intencionalitat: Subjectiva
• Grau de formalitat: Alt

Mirall Trencat

Mirall trencat és una novel·la dividida en tres parts, que narra el principi i el final d'una família, els Valldaura-Farriols, que representen un temps i un país concret. La primera part, formada per divuit capítols, té una funció de presentació tant pel que fa als personatges com pel que fa a l'escenari. La segona part, estructurada en vint-i-un capítols, no explica tant els fets externs i es centra més en la intimitat dels personatges. L'última part, de tretze capítols, continuarà amb la descripció de la història familiar.

Simbologia

Torre: Aquesta es comporta com si d'un ésser viu es tractés i neix, creix i mor com els personatges. És el símbol del temps que passa i de la vida dels adults, al contrari del jardí, que representa la vida infantil.

Aquest jardí emplaçat a la torre representa doncs, la joventut, la infantesa viscuda a la torre.

En aquest jardí hi ha un llorer que simbolitza la mort, ja que és on cau el llamp i on la Maria, representant per excel·lència de la infantesa, se suïcida.

També al jardí hi podem trobar un petit estany ple d'aigua que també simbolitza la mort perquè és on mor ofegat en Jaume. De fet, l'aigua és ja un símbol de mort a l'obra que també trobem en l'estranya malaltia d'en Ramon.

A banda de la torre i el seu entorn també hi ha altres símbols més petits físicament però alguns amb més rellevància.

L'armari japonès d'en Nicolau és un moble que el veiem de nou i el tornem a veure quan ja és un moble corcat i vell. Representa el pas del temps que tot ho fa malbé.

En aquesta mateixa línia tenim també el mirall, que fa de testimoni de la vida de les protagonistes.

Uns altres símbols de la mort són la tórtora o la perla de la corbata que es desenganxa i que la Teresa agafa d'en Salvador.

Les roses color carn ens fan referència a la Teresa i les de color vermell, al notari Riera.

I el símbol final de la decadència de la família i el final de tot ho trobem a l'últim capítol amb la rata.