Geografia física d'Espanya: relleu, eres geològiques i mapes temàtics

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Geografía

Escrito el 10 de Abril de 2025 en catalán con un tamaño de 6,33 KB
Actualizado el 7 de Noviembre de 2026

Resumen

Aquest document repassa el relleu peninsular espanyol, des de la Meseta i les seves vores muntanyoses fins a les costes i l'arxipèlag balear. També explica les eres geològiques que van formar aquest relleu i els principals tipus de mapes temàtics i de plànols urbans. És un material útil per revisar la geografia física d'Espanya.

Puntos clave

La Meseta és la unitat fonamental del relleu peninsular i es divideix en Submeseta Nord i Submeseta Sud.
Les vores muntanyoses de la Meseta (Massís Galaicolleonès, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena) es van formar o rejovenir durant l'Era Terciària.
Les serralades alpines (Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Litorals Catalanes) es formen durant l'orogènesi alpina per la col·lisió de les plaques africana i eurasiàtica.
Les costes atlàntiques i mediterrànies presenten característiques diferents: penya-segats, ries, maresmes, albuferes i deltes.
Els mapes d'coropletes i d'isopletes són tipus de mapes temàtics diferents: els primers usen colors per unitats territorials i els segons línies d'igual valor.
Els plànols urbans poden ser irregulars, ortogonals, radiocèntrics o lineals segons la seva organització.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Relleu Peninsular

Continental

La Meseta

Unitat fonamental del relleu peninsular, dividida en Submeseta Nord i Submeseta Sud (formades principalment durant l'Era Secundària).

Unitats interiors de la Meseta

Conques sedimentàries: Zones planes o suaument ondulades (erms, camps, pendents).
Serralades interiors: Separen les dues submesetes (Sistema Central) o sorgeixen a la Submeseta Sud (Muntanyes de Toledo).

Vores muntanyoses de la Meseta

Sistemes muntanyosos que envolten la Meseta (formats o rejovenits durant l'Era Terciària):

Massís Galaicolleonès
Serralada Cantàbrica
Sistema Ibèric
Sierra Morena

Depressions exteriors de la Meseta

Conques fluvials externes a la Meseta (formades a l'Era Quaternària):

Depressió de l'Ebre
Depressió del Guadalquivir

Serralades exteriors de la Meseta

Sistemes muntanyosos alpins, fora de l'àmbit directe de la Meseta:

Pirineus
Serralades Litorals Catalanes (Serralada Prelitoral i Serralada Litoral)
Serralades Bètiques (Serralada Penibètica i Serralada Subbètica)

Costaner

Costes Atlàntiques

Costa Cantàbrica: Rectilínia amb penya-segats i ries curtes.
Costa Gallega: Retallada, amb ries extenses (Ries Altes i Ries Baixes).
Costa Atlàntica Andalusa: Baixa i sorrenca, amb maresmes.

Costes Mediterrànies

Costa Mediterrània Andalusa i Murciana: Des de penya-segats (Bètiques) fins a zones baixes i albuferes (Mar Menor).
Golf de València: Costa baixa i sorrenca amb albuferes.
Litoral Català: Alternança de zones rocoses (Costa Brava) amb deltes (Ebre, Llobregat) i platges.

Relleu Insular

Arxipèlag Balear

Mallorca, Eivissa i Formentera: Presenten un relleu similar al de les Serralades Bètiques (continuació geològica).
Menorca: Té característiques geològiques diferents, més relacionada amb les Serralades Litorals Catalanes.

Què és la Geografia?

La geografia és la ciència que estudia com les relacions socials transformen el territori. Analitza el paisatge com a resultat de la interacció dinàmica entre els elements del medi ambient (medi natural) i l'activitat de la societat humana.

Eres Geològiques i Formació del Relleu

Era Arcaica (o Precambrià)

Formació dels primers terrenys peninsulars, compostos per roques com granit, gneis i pissarres.

Era Primària (o Paleozoic)

Orogènesi Herciniana: Gran plegament que forma el Massís Hespèric (o Ibèric), l'antic sòcol de la Meseta.

Era Secundària (o Mesozoic)

Període de calma tectònica, dominat per l'erosió dels relleus hercinians i la sedimentació. S'acumulen sediments de gran espessor (materials calcaris, argiles) a les fosses marines que vorejaven la Meseta (futures zones bètiques i pirinenques).

Era Terciària (o Cenozoic - Paleogen i Neogen)

Orogènesi Alpina: El xoc entre les plaques tectòniques africana i eurasiàtica provoca:

Formació de les serralades alpines: Pirineus, Serralades Bètiques, Serralades Litorals Catalanes.
Rejoveniment i fractura del Massís Hespèric, donant lloc a les vores muntanyoses de la Meseta (Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sierra Morena) i les serralades interiors (Sistema Central, Muntanyes de Toledo).
Fractura del sòcol de la Meseta en blocs elevats (horst) i enfonsats (graben).

Era Quaternària (o Cenozoic - Quaternari)

Es produeix el glaciarisme (modelat de relleus d'alta muntanya), erupcions volcàniques (Canàries, Olot), formació de terrasses fluvials. Els blocs enfonsats de la Meseta es converteixen en les conques sedimentàries interiors (Duero, Tajo, Guadiana). Es formen les depressions prealpines (Ebre i Guadalquivir).

Tipus de Mapes Temàtics

Mapes de Coropletes

Utilitzen colors o trames diferents per representar la intensitat d'un fenomen (dades relatives, sovint percentatges) en unitats administratives o territorials definides. Exemple: Percentatge de població aturada per províncies.

Mapes d'Isopletes

Utilitzen línies (isolinies) que uneixen punts amb el mateix valor numèric d'una variable contínua. Exemples:

Isotermes: Uneixen punts d'igual temperatura.
Isohietes: Uneixen punts d'igual precipitació.
Isòbares: Uneixen punts d'igual pressió atmosfèrica.

Mapes de Punts

Representen la distribució d'un fenomen mitjançant punts, on cada punt equival a una quantitat determinada. Exemple: Mapa de la distribució de la població d'una regió, on cada punt representa 1000 habitants.

Mapes de Fluxos

Mostren moviments o interconnexions entre llocs mitjançant línies o fletxes, el gruix de les quals sol ser proporcional a la magnitud del flux. Poden representar:

Rutes migratòries
Tràfic (Radial)
Xarxes de transport i comunicació (Xarxa)
Fluxos comercials (Distribució)

Tipus de Plànols Urbans

Representació gràfica de l'estructura d'una ciutat.

Irregular: Carrers estrets i tortuosos, sense planificació aparent (típic de nuclis antics medievals).
Ortogonal (o en Quadrícula): Carrers rectes que es tallen perpendicularment, formant illes regulars (Exemple: Eixample de Barcelona).
Radiocèntric: Carrers organitzats al voltant d'un punt central, del qual parteixen vies radials i anells concèntrics (Exemple: Plaça de l'Étoile a París).
Lineal: La ciutat creix de forma allargada al llarg d'una via principal de comunicació (carretera, riu, costa).

Preguntas frecuentes

Quina és la unitat fonamental del relleu peninsular?

La Meseta és la unitat fonamental del relleu peninsular. Està dividida en Submeseta Nord i Submeseta Sud, formades sobretot durant l'Era Secundària.

Què és una isoheta?

Una isoheta és una línia que uneix punts amb la mateixa precipitació. Pertany als mapes d'isopletes.

Quina diferència hi ha entre un plànol ortogonal i un radiocèntric?

El plànol ortogonal té carrers rectes que es tallen perpendicularment i formen illes regulars, com l'Eixample de Barcelona. El radiocèntric organitza els carrers al voltant d'un punt central, amb vies radials i anells concèntrics.