Geologia: Cicle de les Roques, Capes de la Terra i Tectònica

El cicle de les roques

Aquest procés cíclic té lloc en dos escenaris diferents:

• A la superfície terrestre: hi té lloc la meteorització de les roques i la seva transformació en sediments, transportats pels agents geològics i acumulats a les conques sedimentàries.
• A l'interior de l'escorça terrestre: els materials hi són sotmesos a pressions i temperatures altes; els sediments es transformen en roques que es poden plegar, canviar d'aspecte i de composició.

El plegament de les roques i el vulcanisme formen relleus i porten els materials cap a la superfície terrestre. L'acumulació de sediments en conques sedimentàries que presenten subsidència porta els materials cap a l'interior de l'escorça.

El cicle de les roques és el conjunt de processos que les modifiquen, les transformen en sediments i les converteixen novament en roques.

Composició i estructura de la Terra

Escorça: capa rocosa prima i sòlida

• Escorça continental: composta fonamentalment per granit, coberta en alguns casos de roques sedimentàries i de sediments sense consolidar.
• Escorça oceànica: forma els fons oceànics; està composta de basalt i gabre.

Mantell: capa rocosa situada sota l'escorça

Arriba a la superfície del nucli i està composta per peridotita i el mineral olivina.

• Mantell superior: comprèn des de la base de l'escorça fins als 670 km de profunditat.
• Mantell inferior: abasta des dels 670 km fins a la superfície del nucli.

Nucli: composició metàl·lica

• Nucli extern: s'hi originen uns corrents que generen el camp magnètic terrestre.
• Nucli intern: és una esfera d'uns 1.220 km de radi i està en estat sòlid.

Els corrents de convecció i la tectònica de plaques

Els corrents de convecció tenen un moviment en funció de la temperatura, la qual determina una variació de la densitat dels materials. El mantell presenta corrents de convecció (Wegener).

L'expansió del fons oceànic

Cap a l'any 1960, ja se sabia que la composició del fons oceànic era fonamentalment basàltica i que la dorsal oceànica era una cadena de volcans actius que presentaven un flux tèrmic elevat i sismicitat alta. La velocitat d'expansió actual és d'uns quants mil·límetres a l'any, tot i que era difícil de calcular.

El camp magnètic terrestre

El camp magnètic de la Terra és inestable i la seva polaritat s'inverteix cada cert temps, de manera que el pol sud magnètic passa a ocupar el lloc del pol nord magnètic i viceversa.