Geopolítica i Organització Territorial: Espanya i la UE

Àrea geopolítica i potències mundials

Àrea geopolítica: Espai definit per unes característiques geogràfiques determinades i per un conjunt de relacions polítiques que se sostenen en aquesta base territorial.

Les més importants són:

• EUA: Primera potència econòmica i militar (té dependència del crèdit estranger). Intervé en països proveïdors de productes energètics (petroli) o aliats econòmics.
• Unió Europea / Àrea Japó-Corea del Sud: Grans potències econòmiques, però a nivell diplomàtic i militar no tenen molta importància.
• Rússia: Té interès a intervenir a escala mundial i recuperar el poder sobre l’antiga URSS, ja que posseeix moltes reserves de combustible fòssil.

Organitzacions entre estats

Tipus de motivacions:

1. Polítiques: Quan els estats busquen la cooperació política i l'ajuda mútua, com ara la Unió Africana (UA), el G8 (Grup dels vuit) o l'Organització dels Estats Americans (OEA).
2. Ideologicoculturals: Si l'objectiu és col·laborar en aspectes culturals; per exemple, l'Organització de la Conferència Islàmica (OCI) o la Cimera Iberoamericana.
3. De seguretat: Per tal de formar aliances militars i de defensa mútua, com ara l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) o l'ANZUS (Austràlia, Nova Zelanda i Estats Units).
4. Econòmiques: Quan l'objectiu fonamental és facilitar la col·laboració i els intercanvis econòmics. Aquestes organitzacions són les més freqüents: l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP), el Fons Monetari Internacional (FMI), l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA), el G20 (Grup dels vint), etc.

Les fronteres i l'Espai Schengen

Definició i context espanyol

• Superfície: Comprèn el sòl, l'espai aeri i les aigües territorials. Espanya està en un lloc estratègic, ja que n'és l'entrada.
• Fronteres: França, Portugal, Andorra, Marroc i el Regne Unit.
  • Gibraltar: Britànic gràcies a un tractat.
  • França: Llívia (es va oblidar d'incloure en un tractat i avui dia és territori espanyol).
  • Portugal: Olivença i Tàliga (Portugal creu que són territoris seus, però estan a Espanya).
  • Marroc: Ceuta i Melilla.

La lliure circulació a la UE

Un dels objectius de la Unió Europea és la lliure circulació de ciutadans a través de l'Espai Schengen:

• Lliure circulació pels països involucrats (UE, Islàndia, Suïssa, Noruega i Liechtenstein).
• També hi ha països que no són Schengen però on hi ha lliure circulació.
• L'Espai Schengen provoca una disminució de les fronteres interiors i, en canvi, es dona més vigilància a les fronteres exteriors.
• A Espanya, les fronteres les controla la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
• Agència Frontex: Agència que controla les fronteres exteriors a nivell europeu.

Organització territorial de l'Estat

1. Municipis: Els ajuntaments (alcaldes) decideixen sobre la circulació i els residus del poble. És l'organització més antiga.
2. Províncies: L'òrgan administratiu és la diputació (conjunt d'alcaldes). S'encarrega d'organitzar impostos i temes de trànsit.
3. Comunitats autònomes: Apareixen després de la mort de Franco. Cada comunitat està dirigida per un president i té el seu propi recull de lleis (Estatut).
4. Comunitats autònomes insulars: A les Balears i les Canàries hi ha el cabildo o consell (mini govern a cada illa).
5. Comarques: Present l'Aragó, Galícia, Cantàbria i Catalunya. Serveixen per administrar el territori.
6. País Basc: Hi ha Diputacions Forals, que tenen més competències que la resta d'Espanya, sobretot en impostos i organismes.
7. Àrees metropolitanes: Conjunt de municipis que es coordinen per cobrir serveis bàsics, com el transport públic (per exemple, el metro de Barcelona).
8. Mancomunitat: Conjunt de municipis que posen serveis en comú.

Organització política i territorial a Catalunya

Delimitació geogràfica

• Sud: País Valencià.
• Oest: Aragó.
• Nord: França i Andorra.

Evolució de les comarques

Catalunya està dividida en comarques amb una història complexa:

• Des de 1892 ja es proposa la divisió comarcal, però no s'aconsegueix.
• 1936-1939: S'estableixen les comarques, però amb la victòria de Franco s'eliminen.
• Constitució de 1978: Es reconeix el dret de les comunitats a tenir la seva pròpia organització.
• Llei d'Organització Territorial de 1987: Es restauren les comarques. Cada una té un Consell Comarcal format per regidors per decidir sobre serveis socials, cultura, esport i sanitat.
• A Catalunya hi ha una preferència per les vegueries en lloc de les províncies.

La construcció de la Unió Europea

1951: Creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer) per part de França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.

Tractats fonamentals

• Tractats de Roma: Creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). S'hi incorporen Dinamarca, Irlanda, Regne Unit, Grècia, Espanya i Portugal.
• Tractat de Maastricht (1993): Divideix l'acord en tres àrees:
  • Àrea comunitària (ciutadania i economia).
  • Política exterior i seguretat comuna (PESC).
  • Justícia i afers interns (Tribunal Europeu).
• Tractat de Lisboa (2009): Millora les institucions. El Parlament Europeu té 750 eurodiputats i s'estableix la majoria qualificada per a les decisions del Consell.

Institucions i organismes de la UE

Principals institucions

• Parlament Europeu: Escollit cada 5 anys. Legisla i controla les altres institucions.
• Consell Europeu: Format pels caps de govern. Aprova pressupostos i coordina l'economia.
• Comissió Europea: Poder executiu que executa les lleis.
• Consell de la Unió Europea: Ministres de cada país segons la temàtica (ex. energia).
• Tribunal de Justícia: Vetlla pel compliment de les lleis.
• Tribunal de Comptes: Controla el pressupost de la UE.

Organismes addicionals

• Banc Central Europeu (BCE): Dirigeix la política monetària i manté l'estabilitat de preus.
• Comitè Econòmic i Social: Organisme consultiu que representa empresaris i treballadors.
• Comitè de les Regions: Defensa els interessos de les regions d'Europa.
• Defensor del Poble: Protegeix els ciutadans contra la mala administració.

Ampliacions i política regional

Criteris de Copenhaguen (1993)

Condicions per entrar a la UE:

1. Criteri polític: Democràcia i respecte als drets humans.
2. Criteri econòmic: Economia de mercat estable i competitiva.
3. Criteri comunitari: Acceptar tota la legislació vigent (acquis communautaire).

Política regional i fons

Es basa en el principi de subsidiarietat: les decisions les pren l'administració més propera al ciutadà. Per reduir les desigualtats entre regions, s'utilitzen:

• Fons estructurals:
  • FEDER: Ajuts per a innovació, TIC, PIME i medi ambient.
  • Fons Social Europeu (FSE): Creació d'ocupació i inclusió social.
• Fons de cohesió: Per a estats amb un PIB per capita més baix.

Objectius socioeconòmics de la UE

1. Ocupació del 75% de la població (20-64 anys).
2. Inversió del 3% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D).
3. Reducció del 20% dels gasos d'efecte hivernacle i 20% d'energies renovables.
4. Taxa d'abandonament escolar inferior al 10%.
5. Reduir en 20 milions el nombre de persones en situació de pobresa.