Geriatria i Infermeria Gerontològica: Cures i Procés d'Envelliment

Geriatria: Definició i Abast

La Geriatria és un terme introduït del grec: gêras, géraos (vellesa) i iatreía (guarició). Segons la Comissió Nacional d’Especialitats, la geriatria és la branca de la medicina que estudia els aspectes relacionats amb els ancians en tots els aspectes del procés salut-malaltia: clínics, terapèutics, preventius i socials.

Infermeria Gerontològica (Abans Geriàtrica)

La denominació d’infermeria geriàtrica fou substituïda per gerontològica el 1976 pel grup de l’Associació Americana d’Infermeres. La infermeria gerontològica és la branca de la infermeria que, partint dels seus fonaments, els integra amb la geriatria i la gerontologia en les tres branques:

• Biològica
• Psicològica
• Social

Objectius de la Infermeria Gerontològica

L'objectiu principal és entendre la vellesa com una altra etapa de la vida i ajudar la gent gran a l’adaptació progressiva als canvis que s’hi produeixen, recordant que envellir no és emmalaltir.

Els professionals d'infermeria han de:

• Identificar les característiques individuals i col·lectives de l’ancià (canvis físics, psicològics, situació social).
• Conèixer el seu passat (història de vida).
• Conèixer els seus problemes actuals.
• Identificar els seus projectes.
• Analitzar-ne les possibilitats vitals.
• Entendre les seves demandes.
• Adequar les cures prestades.

Cures Infermeres Integrals

Les cures infermeres han de ser integrals. Aquestes inclouen:

• Facilitar la participació de l’ancià en la presa de decisions i tenir en compte les seves opinions respecte de la satisfacció de les necessitats.
• Mantenir la seva autonomia el màxim temps possible.
• Ajudar-lo en l’acceptació de les limitacions i dependències.
• Oferir-li el suport necessari per superar les pèrdues i conservar la dignitat.
• Organitzar, executar i avaluar programes, i prendre iniciatives d’investigació que redundin en serveis millors.

Consideracions sobre la Formació Bàsica

La formació bàsica ha de tenir en compte dos eixos principals:

• El camp en què treballem: àmbit assistencial, la relació amb altres professionals i els recursos de què disposem.
• Amb qui treballem: amb un grup d’edat amb característiques concretes (físiques, psicològiques i socials) que determinen maneres d’emmalaltir diferents, i amb un equip multidisciplinari (metge, infermer, assistent social, família).

El Procés d'Envelliment

Concepte de Vellesa i Envelliment

La Vellesa és la qualitat del vell, que té molts anys o que ha patit el deteriorament del temps. És el període de la vida humana que segueix la maduresa.

Altres termes utilitzats inclouen: majors, edat d’or, tercera edat, quarta edat, adult major, persona major, d’edat o gent gran. El terme persona major és el més acceptat.

Subgrups de la Franja Geriàtrica

La diferència entre els grups d'edat obliga a establir subgrups dins d’aquesta franja:

• Presenil: 45-60 anys
• Senectut gradual: 60-72 anys
• Tercera edat: a partir dels 60-65 anys
• Vellesa declarada: 72-90 anys
• Quarta edat: fins als 80-85 anys
• Grans vells: dels 90 endavant

Definició de l'Envelliment

L’envelliment s’inicia a partir del moment en què l’organisme ha assolit la màxima efectivitat en el seu medi, mai abans de finalitzar el creixement.

L’envelliment és una successió de modificacions morfològiques, fisiològiques i psicològiques de caràcter irreversible que es presenten abans que les manifestacions externes donin a l’individu l’aspecte d’ancià.

Segons Lansing, gerontòleg nord-americà:

«L’envelliment és un procés progressiu desfavorable de canvi ordinàriament lligat al pas del temps que es torna perceptiu després de la maduresa i conclou amb la mort.»

Criteris que Defineixen la Vellesa

S’envelleix de manera diferent des d’un punt de vista físic, psicològic i social, però tots estan íntimament relacionats.

Edat Cronològica (Edat Objectiva)

És el nombre d’anys transcorreguts des del naixement d’una persona. Aquest concepte té un significat canviant segons la zona geogràfica i l’època. És una dada important, però no determinant.

Edat Física

L’aparença, l’aspecte i els trets de l’individu es transformen i permeten assignar-li una edat amb un marge de pocs anys.

Edat Psicològica

Segons Fernández-Ballesteros:

«L'envelliment psicològic comporta creixement i declivi; existeixen funcions que declinen al llarg de la vida, altres que romanen estables, i altres que es desenvolupen com a producte de l'experiència i de la vida.»