Les Germanies: Història de la revolta social (1519-1523)

Les Germanies: Un alçament social (1519-1523)

Les Germanies varen constituir un alçament social que esclatà als regnes de la Corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523. Fou un intent, fracassat, de la petita burgesia i de les classes populars d'oposar-se al poder abusiu dels senyors i de les oligarquies ciutadanes.

Als seus inicis, el moviment es mostrà urbà i moderat, però, tant al regne de València com al de Mallorca, passà cap a una etapa de radicalització en incorporar-s'hi també el camp (forans a Mallorca, llauradors a València), fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, seguits d'una llarga i dura repressió.

Factors de la revolta

Als factors conjunturals generals —augment de la pressió fiscal, increment demogràfic, força expansiva dels gremis i crisi de subsistències—, els revoltats (dits agermanats) respongueren amb un programa comú:

• Major participació i control en el govern municipal.
• Abolició de càrregues i impostos.
• Control de les importacions de blat.
• Cobrament dels deutes dels cavallers i ciutadans honrats.
• Reivindicacions sobre el sistema de repartiment contributiu.

Les Germanies de València

A València, l'oligarquia urbana havia exclòs les classes populars del poder polític i dels beneficis econòmics. El malestar gremial, sumat a la pirateria berberisca i a un brot de pesta (1519), propicià la creació d'una Junta dels Tretze, liderada per Joan Llorenç.

L'any 1521, amb la figura de Vicente Peris, la revolta es radicalitzà: se suprimiren impostos, s'aboliren els censals i es produïren enfrontaments armats (conquesta de Xàtiva i victòria a Gandia). Tanmateix, la marxa acabà amb una derrota; la ciutat es rendí el 9 de novembre de 1521 i Peris fou executat el 3 de març de 1522.

Les Germanies de Mallorca

A Mallorca, la insurrecció s'inicià el febrer de 1521 a causa de la misèria i l'explotació. La revolta es dirigí contra l'oligarquia urbana (els mascarats), exigint la fi de la corrupció i una fiscalitat justa.

Fases del conflicte mallorquí

• Fase moderada: Liderada per Joan Crespí, la Junta dels Tretze assumí el poder i decretà la "santa quitació" (abolició del deute públic).
• Fase radical: Després de l'assassinat de Crespí, el control passà a Joanot Colom. S'intensificaren les exempcions d'impostos i la persecució dels privilegiats.

El 1522, les tropes imperials desembarcaren a Alcúdia i controlaren la rebel·lió el març de 1523. La repressió fou brutal: Colom fou decapitat i esquarterat, i s'imposaren multes i confiscacions que incrementaren la misèria, la despoblació i el bandolerisme a l'illa.