Gestió Hospitalària: Llits, Ingressos i Arxiu Clínic

Tipus de llits d'hospitalització

Llit d'hospitalització: Són els llits utilitzats habitualment en els hospitals, però no s'inclouen: els llits d'urgències, els d'anestèsia, els de proves complementàries, els llits d'hospital de dia, els llits d'acompanyants, els de diàlisi, els de reanimació, les incubadores, els de nadons i els llits de personal del centre. És a dir, són els llits de planta i de la UCI.

Llits instal·lats: És un llit d'hospitalització que consta com a dotació fixa, estigui o no en condicions de funcionar.

Llits sobre aforament: Són llits d'hospital que no es consideren com a dotació fixa, però que en un moment donat es poden utilitzar si és necessari.

Llit en funcionament: Pertanyen a la dotació fixa que està en condicions de funcionar i tenen tot l'equipament necessari, estiguin o no ocupats.

Ingressos i altes hospitalàries

Definició d'ingrés: És l'entrada a un hospital d'un malalt a qualsevol servei. No es considera ingrés quan és un canvi de servei.

Hi ha tres tipus d'ingrés:

• Programat: És aquell que es produeix mitjançant una petició mèdica amb antelació i que mèdicament es pot ajornar.
• Urgent: És aquell que no pot esperar.
• Preferent: No requereix una atenció immediata, però no es pot ajornar durant molt de temps.

Definició d'alta hospitalària: És quan acaba l'atenció mèdica continuada a un malalt que ocupa un llit d'hospitalització; aquesta sortida pot ser temporal o definitiva.

Definició d'estància: És l'ocupació d'un llit per part d'un malalt a l'hora censal.

Termes de l'àrea quirúrgica

Transfer: És el lloc per on entren els malalts a la zona quirúrgica.

• Zona neta: Són els llocs esterilitzats dins l'àrea quirúrgica.
• Zona bruta: Són els llocs sense esterilitzar.

Circulant: Infermera encarregada de fer el recompte de material, així com de portar les mostres necessàries al laboratori o demanar les mostres de sang.

Quiròfan: És una sala destinada a intervencions i procediments quirúrgics que està dotada de tot el material necessari. Els paritoris no es consideren quiròfans.

Intervenció ambulatòria: És aquella que es realitza sense ingrés.

Intervenció d'hospitalització: És aquella que necessita que el pacient ingressi just després de la intervenció.

Intervenció programada: És aquella que està inclosa dins l'agenda quirúrgica.

Sessió quirúrgica: Es considera sessió a totes les hores que el quiròfan està en funcionament normal (habitualment és de 8 a 15 h).

Termes generals de l'hospital

Episodi assistencial: És el temps que passa des que el malalt ingressa fins a l'alta, independentment del destí.

Procedència sanitària: És l'àrea de la qual prové el malalt, és a dir, des d'on li han recomanat l'ingrés hospitalari.

Tipus: Consultes externes, d'urgències, consulta extrahospitalària, urgències extrahospitalàries i d'un altre servei del mateix hospital.

Motiu d'alta: Fa referència a la identitat de la persona que decideix l'alta i a la manera com aquesta es fa.

Tipus: Alta mèdica, alta voluntària, manament judicial i fuga.

Destí de l'alta: Fa referència al lloc on s'envia el malalt un cop s'ha acabat l'episodi assistencial.

Opcions: Domicili, alta per trasllat a un altre hospital, residència i èxitus.

Situació de l'alta: Fa referència a l'estat sanitari en què es troba un malalt en el moment de l'alta.

Estats: Curació, seqüeles, èxitus i alta in extremis.

Models d'arxius d'històries clíniques

L'arxiu d'un hospital pot adoptar diferents models de funcionament segons les seves necessitats.

Arxiu centralitzat

Consisteix a guardar tots els documents del centre en un mateix espai físic, anomenat arxiu central.

• Avantatges: Unifica tota la informació clínica del malalt, permet disposar de manera més ràpida de tota la documentació i afavoreix la disminució de despeses en el manteniment.
• Inconvenients: Obliga a disposar d'un espai adequat a la quantitat d'HC que té l'hospital; és més difícil el control i la gestió interna és més complicada.

Arxiu descentralitzat

Els arxius no estan en un únic espai físic, sinó que cada servei disposa del seu propi arxiu; per tant, hi haurà tants arxius com serveis hi hagi al centre.

• Avantatges: Es necessita menys espai físic per les històries clíniques i permet als metges del servei accedir ràpidament a la documentació.
• Inconvenients: La informació queda fragmentada en cada un dels serveis, generant tantes HC com serveis s'hagin visitat, cosa que impossibilita disposar de tota la informació alhora.

Arxiu mixt

També s'anomena semidescentralitzat. Són aquells centres on conviuen els arxius centralitzats i els descentralitzats. Aquest model normalment es dona durant la transició entre sistemes.

Funcions de l'arxiu d'històries clíniques

Primer principi: Disposar d'un arxiu àgil.

Ha de ser productiu i eficient, permetent un mínim esforç del personal sense errors. Les condicions varien segons el tipus d'arxiu:

• A l'arxiu actiu, les HC no han d'estar atapeïdes i ha d'estar situat el més cèntric possible.
• A l'arxiu passiu, les HC poden estar més juntes i pot estar allunyat dels serveis.

Segon principi: La inactivitat ha de mesurar-se segons un criteri.

Cal un criteri per classificar una HC com a inactiva (per exemple, si no s'ha mogut en els últims X anys).

• A l'arxiu actiu, la inactivitat es mesura per anys de falta de moviment.
• A l'arxiu passiu, no se sol preveure depuració, tret de presumpció d'èxitus per edat, on es destruiria o microfilmaria la HC.

Tercer principi: L'arxiu ha de contenir un número d'històries clíniques constant.

Quart principi: L'arxiu actiu ha de buidar-se per igual en tots els seus punts.

Si s'arxiven seqüencialment, en depurar per falta de moviment s'eliminarien les mateixes HC antigues. Cal aconseguir homogeneïtat d'antiguitat en totes les zones de l'arxiu actiu.

Classificació per dígit terminal

Divisió en sectors

Consisteix a dividir l'arxiu en 100 sectors iguals, de manera que cadascun es correspongui amb una de les 100 combinacions dels dos últims dígits.

Divisió en subsectors

Cada sector es divideix en 10 subsectors iguals, corresponents a les 10 xifres possibles en el dígit de les centenes. Dins de cada casella es poden seguir diversos criteris: ordre natural, xifra de milers, etc.

Principis de la classificació

• Primer principi: Tots els dobles dígits terminals han de disposar d'igual longitud de prestatgeria.
• Segon principi: L'estructura de l'arxiu actiu ha de ser el més sistemàtica possible, fixant la llargada segons l'espai disponible.
• Tercer principi: És essencial el treball de sistemes visualitzadors per fer visible a distància part del contingut de les històries clíniques.