Gh
Clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,37 KB
3.4.GABRIEL FERRATER Crític artístic i literari, traductor i lingüista, coneixedor de la llengua i literatura inglesa, francesa i alemanya, l’obra poética de Gabriel Ferrater, escrita i publicada durant la década dels seixanta, representa la voluntat de regeneració de la literatura catalana en el período de postguerra. La poesía de Ferrater apareix com una alternativa que assumeix les propostes dels autors més importants de la literatura catalana i de l’europea i la nord-americana. Els poemes de Da nuces pueris(1960), Menja’t una cama(1962)i Teoria dels cossos(1966)es caracteritzaven pel realisme dels temes descrits i pel desig d’extraure experiències una lliçó moral. Ferrater els va aplegar i reordenar en el volum Les dones i els dies. El títol del volum sintetitza els temes més importants de la poesía de Ferrater: les relacions humanes i la dimensió moral de les seues experiències i el marc contextual, l’espai i el temps, en què tenen lloc. La poesía de Ferrater combina simbolisme complex imaginativament amb un to discursiu col·loquial. Destaca la seua activitat com a crític i traductor.
3.5. JOAN BROSSA L’obra de Joan Brossa es va formar a l’entorn de les avantguardes literàries i plàstiques, escèniques i musicals. Durant els primers anys de la postguerra, Brossa va ser un dels fundadors del grup Dau al Set, que aplegava pintors i escriptors. Algúns dels seus primers llibres, com Fogall de sonets, plens d’imatges oníriques, encadenades per associacions inconscients. A partir del 1950 Brossa es va desligar de la influencia del surrealisme i va pasar a practicar una poesía més lligada a la realitat, característica pel gust per la troballa insòlita, pel lirisme inesperat del món vulgar i per la captació d’expressions del carrer descontextualitzades. Un dels objectius de l’experimentalisme de Bossa consisteix a cercar l’essència de les coses. Aquesta voluntat de captar la idea d’una manera sintética el va portar envers la poesía visual i la poesía escèncica.
3.5. JOAN BROSSA L’obra de Joan Brossa es va formar a l’entorn de les avantguardes literàries i plàstiques, escèniques i musicals. Durant els primers anys de la postguerra, Brossa va ser un dels fundadors del grup Dau al Set, que aplegava pintors i escriptors. Algúns dels seus primers llibres, com Fogall de sonets, plens d’imatges oníriques, encadenades per associacions inconscients. A partir del 1950 Brossa es va desligar de la influencia del surrealisme i va pasar a practicar una poesía més lligada a la realitat, característica pel gust per la troballa insòlita, pel lirisme inesperat del món vulgar i per la captació d’expressions del carrer descontextualitzades. Un dels objectius de l’experimentalisme de Bossa consisteix a cercar l’essència de les coses. Aquesta voluntat de captar la idea d’una manera sintética el va portar envers la poesía visual i la poesía escèncica.