Globalització, Economia Mundial i la Unió Europea

Els intercanvis i les desigualtats territorials al món

Territoris centrals i territoris perifèrics

El diferent grau de desenvolupament i d’ingressos dels països del món explica que es puguin agrupar en tres grans espais:

• Territoris centrals: Controlen el comerç i la tecnologia, mantenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i, en conseqüència, gaudeixen d’ingressos força elevats.
• Territoris perifèrics: Mantenen economies poc complexes, amb baixos nivells de productivitat, i una base agrària i un desenvolupament industrial escàs.
• Territoris semiperifèrics emergents: Combinen característiques dels espais centrals i dels espais perifèrics, fet que dona lloc a un cert desequilibri. Són aquells estats que continuen seguint les directrius emanades dels països centrals.

El sistema mundial d'intercanvis: el comerç desigual

El volum comercial dels països menys desenvolupats és molt escàs a causa de les característiques de la producció i dels fluxos comercials. Els preus els fixen a les borses de Nova York, Londres, París... Les balances comercials d'aquests països són deficitàries, perquè exporten pocs béns a baix preu, mentre que importen productes manufacturats a preus molt alts, procedents del món desenvolupat. El dèficit agreuja el problema del deute extern, que amenaça les seves economies i palesa les profundes contradiccions de la globalització.

La població i les ciutats al món

La distribució de la població mundial

La població es reparteix de manera molt desigual i es concentra a les zones més riques o bé a les àrees on l'economia de subsistència necessita grans quantitats de mà d'obra. La distribució de la població per sexes a nivell mundial és molt similar i l'estructura per edats dona una piràmide demogràfica de base ampla, expansiva a causa de l'elevada natalitat dels països pobres.

Les dinàmiques demogràfiques i l'economia

La taxa de natalitat, d’un 19,5‰, va disminuint tot i que hi ha una gran diferència entre els països rics, amb la natalitat al voltant del 10‰ i 1,6 fills per dona, enfront dels països pobres, que poden superar el 40‰ de taxa de natalitat i els 2,7 fills per dona. La mortalitat és del 8,3‰ i l’esperança de vida, de 67,6 anys l'any 2010.

Les migracions han augmentat de manera considerable durant els darrers trenta anys, amb fluxos dirigits cap als països desenvolupats i cap als emergents. El país que posseeix un major nombre d'immigrants són els EUA.

El procés de globalització econòmica

Progrés de les noves tecnologies de la comunicació

L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha fet possible la globalització econòmica. A escala mundial, ha comportat:

• La deslocalització i la desestructuració industrial: Les indústries es poden ubicar a qualsevol indret del món, allà on trobin més avantatges.
• L'augment dels serveis d'informació i cultura: Imprescindibles per conèixer els mercats i afavorir el consum.
• La mobilitat geogràfica: Les persones es poden desplaçar amb més llibertat a escala planetària.
• La lliure circulació de capitals: Actualment, els moviments de capital entre països són molt més àgils que fa una dècada.

Segons la funció, es considera que hi ha dos tipus de capitals: el capital productiu (inversió en activitats empresarials) i el capital financer (opera en borsa i pot provocar crisis).

La liberalització dels mercats financers

En els mercats financers és possible comprar o vendre valors, accions i opcions de futur. Aquests són mercats que es basen essencialment en l’especulació. Dins d'aquests, el mercat de capitals és el que ha crescut d'una manera més accelerada.

Les organitzacions internacionals

Tipus d'organitzacions

• Públiques: Integrades per estats sobirans (ex: ONU).
• Privades: Associacions independents i voluntàries (ex: Creu Roja, Amnistia Internacional).

Cooperació política i militar

A més de l’ONU, hi ha organitzacions que cerquen assolir acords d’integració política, com l’Organització d’Estats Americans (OEA) o la Unió Africana (UA).

Glossari de termes

• Intervencionisme: Acció sistemàtica d’un govern per afectar l’activitat econòmica.
• Dèficit comercial: Excés d’importacions per damunt de les exportacions.
• NUTS: Unitats territorials estadístiques utilitzades per la UE.
• Economies d’escala: Guanys de producció per l'augment de les dimensions de l'empresa.
• Codecisió: Procediment legislatiu europeu.
• Eurozona: Països de la UE que tenen l’euro com a moneda.
• Fons estructurals i de cohesió: Ajudes de la UE per a infraestructures i desenvolupament.

La Unió Europea: Magnituds econòmiques

Les activitats primàries

Hi ha una especialització per zones:

• Àrea mediterrània: Secà (cereals, vinya, olivera) i regadius intensius.
• Regions oceàniques: Ramaderia (carn, llet).
• Interior continental: Cereals i ramaderia.
• Països nòrdics: Recursos forestals.

La indústria i la construcció

La indústria de la UE té com a reptes la globalització i els canvis tecnològics. El sector de la construcció va patir una forta davallada arran de la crisi del 2008.

El sector serveis

L'economia de la UE està fortament terciaritzada:

• Comerç: La UE és el principal exportador mundial de mercaderies i serveis.
• Transports: Generen el 10% del PIB. El transport marítim és clau per al comerç exterior (80% del volum).