Globalització Econòmica i Desigualtats al Món

Els intercanvis i les desigualtats territorials al món

El grau de desenvolupament del món es pot dividir en:

• Territoris centrals: països de la Tríada (EUA, UE i Japó). Controlen el comerç i la tecnologia, mantenen el nivell de productivitat i tenen ingressos elevats. Tenen una situació de domini i explotació sobre altres.
• Territoris perifèrics: economies poc complexes, baix nivell de productivitat i desenvolupament industrial escàs. Per exemple, els països de l’Àfrica subsahariana.
• Territoris semiperifèrics emergents: combinen característiques dels esmentats anteriorment. Això provoca desequilibris. Exemples: Argentina, Índia, Turquia...

El volum comercial als països menys desenvolupats és molt escàs. Molts països no arriben ni a tenir prou productes com per entrar al comerç internacional. Per aquestes desigualtats, ha sorgit un nou tipus de comerç alternatiu: el comerç just. Hi ha vegades que aquests països queden marginats dels fluxos de mercaderies, ja que les seves xarxes comunicatives són tan pèssimes que són de difícil accés. El Fons Monetari Internacional (FMI) els atorga préstecs que no poden tornar, i per això es perdona el deute extern als països més pobres.

El procés de globalització econòmica

A escala mundial, les noves tecnologies han comportat:

• La deslocalització i la desestructuració industrials: les indústries es poden ubicar allà on vulguin que els aporti avantatges.
• L’augment de serveis d’informació i cultura: imprescindibles per conèixer els mercats i afavorir el consum.
• La mobilitat geogràfica: les persones es poden desplaçar amb més llibertat per tot arreu.
• Lliure circulació de capitals: el capital es pot invertir sense cap autorització del govern. Hi ha dos tipus de capitals:
  • Capital productiu: el que s’inverteix en activitats empresarials de tipus industrial o de serveis.
  • Capital financer: opera en borsa a curt i llarg termini, invertit en les accions de les empreses.

L’economia global es caracteritza per la formació de grans empreses multinacionals que procuren augmentar el seu capital. Les empreses tendeixen també a constituir monopolis o oligopolis. Les multinacionals es formen gràcies al creixement intern, o també fusionant-se amb altres empreses.

Perquè les empreses puguin expandir-se necessiten instal·lar els centres de producció i gestió per tot arreu. Aquesta inversió genera capacitat productiva, com s'observa en algunes empreses espanyoles com Repsol.