Glúcids i Lípids: Classificació, Estructura i Funcions

Glúcids

Classificació

Els glúcids són macromolècules formades per C, H i O, i són els compostos més abundants a la biosfera. S'obtenen de l'energia necessària i tenen funcions estructurals. En les cèl·lules es catabolitzen i es classifiquen en:

• Monosacàrids: No es poden descompondre per hidròlisi. Són sòlids, de color blanc, gust dolç, solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars. Tenen tendència a cedir electrons quan es combinen amb altres substàncies.
  • Aldoses: Monosacàrids amb un grup funcional aldehid.
  • Cetoses: Monosacàrids amb un grup funcional cetona.
• Òsids: Glúcids que per hidròlisi donen monosacàrids.
  • Holòsids: Glúcids que per hidròlisi donen més d'un monosacàrid. Segons el nombre de molècules, poden ser:
    • Oligosacàrids: Sucres susceptibles d'hidrolitzar-se i donar com a producte molècules de monosacàrids unides entre si per enllaços O-glicosídics. A mesura que augmenta el pes molecular, van perdent les propietats que tenen i s'assemblen més a les dels polisacàrids.
      • L'enllaç O-glicosídic s'estableix en reaccionar dos grups hidroxil, un de cada molècula, i es desprèn una molècula d'H₂O i es forma un pont d'hidrogen.
      • Quan s'uneixen dos monosacàrids: disacàrids. Tres monosacàrids: trisacàrids. Els més freqüents són:
        • Sacarosa: Glucosa + Fructosa
        • Maltosa: Glucosa + Glucosa. S'obté de la hidròlisi del midó i glicogen.
        • Lactosa: Glucosa + Galactosa
        • Rafinosa: Trisacàrid. Galactosa + Glucosa + Fructosa
    • Polisacàrids: Unió de monosacàrids mitjançant enllaços glicosídics. No cristal·litzen, no són solubles en H₂O, no són reductors.
      • Homopolisacàrids: Funció de reserva (midó: format per amilosa i amilopectina; glicogen: es troba en els teixits animals, molècula de reserva energètica). Funció estructural (cel·lulosa: forma part de la paret cel·lular en les cèl·lules vegetals; quitina: paret cel·lular dels fongs).
      • Heteropolisacàrids: Formen part de la paret cel·lular.

Lípids

Classificació

Els lípids són biomolècules orgàniques formades per C, H i O, heterogenis, insolubles en H₂O i solubles en dissolvents orgànics.

• Àcids grassos: -COOH s'obtenen mitjançant hidròlisi de lípids. Classificació:
  • Saturats: àtoms de carboni s'uneixen amb enllaços senzills, punt de fusió augmenta en incrementar-se el nombre de carbonis de la molècula.
  • Insaturats: doble enllaç, punt de fusió baix.

Propietats dels àcids grassos: comportament amfipàtic, zona hidròfila i hidròfoba. Fa que es dispersin en l'aigua formant micel·les.

• Esterificació: àcid gras + alcohol = èster + H₂O
• Saponificació: afavoreix la solubilitat i la formació de micel·les dels àcids grassos.
• Lípids saponificables: tenen àcids grassos i poden fer la reacció de saponificació. Pertanyen a:
  • Lípids simples: formats per C, H i O. Acilglicèrids, formats per esterificació d'1, 2 o 3 molècules d'àcids grassos amb glicerina (greixos). El punt de fusió varia segons els àcids grassos que els formen. Elevada proporció d'àcids saturats = temperatura ambient. Àcids insaturats (oli) per hidrogenació perden els dobles enllaços i es saturen i passen a estat sòlid. Greixos: substàncies de reserva energètica. Les ceres són èsters molt insolubles en H₂O, s'agrupen formant làmines impermeables que protegeixen.
  • Lípids complexos: tenen C, H i O + N, P o glúcids. Formen una doble capa lipídica, comportament amfipàtic, presenten un cap polar i dues parts apolars. Dos grups de lípids complexos:
    • Fosfoglicèrids: membranes de les cèl·lules.
    • Esfingolípids: es troben a la membrana cel·lular animal i vegetal i al teixit nerviós.
• Lípids insaponificables: formats per C, H i O. No presenten àcids grassos en la seva composició i no fan la reacció de saponificació. Comprenen:
  • Terpens: molècules lineals, formades per polimerització de l'isoprè. Segons el nombre que es formen, es poden classificar en monoterpens (2 isoprens), diterpens (4 isoprens), politerpens (quan són moltes molècules d'isoprè que s'uneixen).
  • Esteroides: nucli de 4 anells derivats de l'isoprè, format per substàncies molt actives i importants en el metabolisme. Dos grups:
    • Esterols: colesterol, forma part de les estructures de les membranes cel·lulars animals i participa en el procés digestiu dels lípids.
    • Hormones esteroides: responsables dels caràcters sexuals secundaris.

Funcions biològiques dels lípids

• Funció de reserva: reserva energètica de l'organisme.
• Funció estructural: en el vessant cel·lular i orgànic, acció protectora.
• Aïllant tèrmic.
• Funció reguladora: facilita determinades reaccions químiques.
• Funció estabilitzant.
• Funció transportadora i relaxant.