El Govern de Negrín i la Guerra Civil a Catalunya (1937-1939)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,69 KB
El context polític a Catalunya
El govern central va assumir moltes de les competències de la Generalitat, sobretot les econòmiques. Durant aquest període, a Catalunya es forma un govern d'unitat integrat per Acció Catalana Republicana, Esquerra Republicana, el PSUC, el POUM i la CDT, presidit per Tarradellas (cap de l'executiu) i Lluís Companys (president de la Generalitat).
El govern de Negrín: maig 1937 - març 1939
Largo Caballero, sota pressions de la URSS, és forçat a dimitir i en el seu lloc puja Negrín. Negrín forçarà una intervenció política i militar i traslladarà el govern de la República de València a Catalunya per tal d'impulsar una descentralització. Pretén tenir un control més directe de la indústria de guerra.
Negrín buidarà de competències la Generalitat i dirigirà les indústries de guerra. Les picabaralles entre Negrín i Companys seran constants; Companys es farà càrrec de la Generalitat sense la CNT.
La proposta de sortida negociada
El maig del 38, Negrín busca aturar el conflicte bèl·lic amb una proposta de sortida negociada per tal d'aconseguir un suport internacional. La República té molt difícil guanyar la guerra i pretén desacreditar l'altre bàndol per guanyar suport internacional abans que a Europa esclati el conflicte. Bàsicament, el que pretén és quedar ben posicionat en el moment que a Europa esclati la guerra.
La sortida negociada de Negrín és coneguda com els tretze punts de Negrín. Franco no accepta aquests punts i els rebutja, ja que veu que té la guerra guanyada i el que pretén és la rendició del bàndol enemic per imposar un nou ordre. El que necessita Franco és, únicament, vençuts.
Resistir és vèncer
A Negrín només li queda resistir i esperar que esclati el conflicte a Europa; així, la República quedarà enquadrada en el grup antifeixista europeu. El lema per excel·lència de Negrín serà: «Resistir és vèncer».
El setembre del 38 se signen els Acords de Munic, on les grans potències europees accepten l'ocupació de territoris fora d'Alemanya per part de Hitler. Cada cop el lema «resistir és vèncer» serà més present. Pel que fa a Catalunya, els líders polítics de la República s'exilien a França i altres països.
La fi del conflicte
França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco com a nou cap d'estat. A primers de febrer, Manuel Azaña presenta la dimissió, tot i que Negrín torna de França amb un últim intent de resistir, sense èxit. A l'abril del 39 s'acaba la Guerra Civil.