Graella d'observació joc heurístic
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,59 KB
Declaració dels Drets de l’Infant, 1959 /Convenció sobre els drets de l’infant. 1989
El joc (28 Maig dia Int. Joc) es una activitatnecessària per l’esser humà, dona plaer, és lliure i espontània, sense un fi determinat, però de gran utilitat per al desenvolupament . Exigeix una participació activa de l'infant. A través d'aquest pot estimular-se i adquirir major desenvolupament en les seves diferents àrees com són psicomotriu, cognitiva i afectiva i social.
Prehistoria, el joc era una preparació per a la vida i la supervivència.
Època clàssica: GRÈCIA (jocs olímpics, celebració religiosa i no faltaven els venedors ambulants d'estatuetes, entrepans, malabaristes, mags. / Roma, principal preocupació del poble era «pa i jocs», van adoptar jocs infantiles de Grècia i es van incorporar altres pels esclaus. /EGIPCIS, amants dels jocs de taula. Se'ls portaven a la tomba perquè creien que així no s'avorririen.
E.Medieval i Renaixentista (E. Mitjana, joc amb escassa reglamentació i estructura senzilla, pocs objectes.Eren a l'aire lliure, lents. Renaixement, canvi de mentalitat, jocs populars I tradicionals agafen força, jocs aire lliure, com pilota o corda o d'interior com nines.
Edat Moderna, model educatiu basat en la transmissió de coneixements per part del mestre cap a l’alumne. Desestima el valor educatiu del joc i el basa en el joc per gaudir. Destaquen; Rousseau, Pestalozzi, Fröbel, Spender, Lázarus i Groos.
Edat Contemporània, S.Xx apareix Escola Nova amb un conjunt d'ideas pedagògiques i experiencies. Destaquen: Montessori i Decroly.
Teories clàssiques:
1. Teoria de Spencer, joc com excés d'energia sobrant. 2. Teoria de Lazarus, recuperació d'energia. 3. Teoria dee Hall, recopila en el joc tota la història. 4. Teoria de Groos, practicar habilitats. 5. Johan Huizinga: Hi ha joc sempre
Teories modernes: (actualitat)
1. Teoria de Freud, expressió de sentiments inconscients, desitjos insatisfets i reviure experiències per dominar-les. Analogia entre els somnis i el joc simbòlic. Joc és plaer. 3. Teoria de Claparède, joc és ficció
2. Teoria de Buytendijk, la infància explica el joc, és juga perquè encara és jove.
4. Teoria de Piaget, Joc evoluciona amb l’edat, joc funcional, el simbòlic i de regles. (Dividides en quatre estadis : sensoriomotor, preoperacional, operacions concretes i operacions formals. I transforma les estructures cognitives amb: Comportament d'assimilació, d'acomodació, adaptats.
5. Teoria de Vigotsky i Elkonin, joc per desenvolupar capacitats i desitjos insatisfets.
(ZDP) Zona de desenvolupament pròxim és la distància que l’infant ha de recórrer entre el que sap i el que pot aprendre.
(ZDR) Zona de resolució d’una tasca que l’infant pot assolir per si mateix, sense ajuda.
(NDP)Nivell desenvolupament potencia,l que pot arribar a realitza amb l’ajuda d’un adult o un company més competent en aquesta tasca.
6. Teoria de Sutton-Smith i Roberts, transmissor de valors. 7. Teoria de Brofenbrenner, serie de conducete bàsiques lúdiques o no lúdiques.
Teories pedagògiques lúdiques:
Froebel: va crear un material de joc denominat donso regals.
Les germanes Agazzi: utilitzen materials reciclats per jugar i per a qualsevol altre tipus d’activitat a l’aula infantil.
Decroly: creador dels centres d’interès.
Montessori: creació d’un material ordenat i organitzat, centrat en els sentits i la finalitat del qual és desenvolupar la intel·ligència.
Freinet: aporta el treball per tallers. Es basa en, Tempteig experimental, text lliure, imprenta escolar, diari escolar, panera de tresors, joc heurístic.
Important
AGAZZI: El mes natural possible, jardinería, musica, higiene, es pentinen, rentaban les dents i tot tipus d'higiene al entrar a escola i al sortir, formaven el nens per estar capacitas per ells mateixos. Coneixement a traves d'observació, Feien materials amb el reciclatge.
DECROLY: Preparar infants per la vida, crea un ambient que ofereix a l’infant l'estimulació que necesiti. Va concebre l'ed. D' infants, parvulari i primària, centres d'interès, fonamentats en dos principis -Globalització, -Interés
MONTESSOR: Crea un material didactic, model d'inspiració de moltes joguines educatives en el mercat, encara que aquesta autora no dona gaire importància a la fantasía
Vigotsky/Agazzi/ Decroly/ Montessori/ Froebel