Coneixement vulgar
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,5 KB
Filosofia: desig de saber, amor al saber Del mite al logos: el mite sorgeix a fabor d’una explicació en tots els problemes. De fet l’esser huma te necesitats de respondre tot els interogatoris, les preguntes que es plentegen sempre que probenen de la Raó. Al primer moment els homes i les dones numes tenien imaginació.
Al logos identifica el saber racional, el coneixement de les coses a traves de les seves causes.Brankes de la filosofia: la capacitat de l’esser huma al coneixer, la logica estudia les lelis de pensament. La metodologia de la ciencia, estudia procediments que permet estavlir la veritat. La teoria del coneixement, estudiala posibilitat, el valor i els límits del coneixement.Si l’objectiu busca la primera causa de tot allo que coneixem, la metafísica, principis basics dels éssers generals. Si l’objectiu es el mateix esser huma, l’antropologia estudia l’esser huma. Si l’objectiu es l’esser huma que ordena i construeix el seu món, l’etica ens diu com viure i ser feliz, la filosofia social; relacions humanes, filosofia política; diferentes formes de poder, l’estetica; l’art en general. Filosofs: aquells individus que tenen en comú les ganas de pensar certes qüestions de determinades maneres.ilucions: prepara la ment per que poguis pensar be, l’estudi dels coneixements humans, els seus procesos, que el poden fer caure en el risc del error o la il·lusió, per fer front els riscs.Principis de un coneixement pertinent: capaç de agafar els problemes globals per inscriure els coneixements parcials i locals, cal ensenyar els metodes que permeten copsar les reducions i les influencies entre tot el mon complex.Ensenyement la condició humana: disiplines, esdeveniments imposibles que significa l’esser huma en la seva totalitat. La condició humana hauria de ser essencial de tot coneixement.Afrontar les incerteses: d’ensenyar la gent que sabem el que sabem, permetre afrontar allo inesperat, allo incert.
Ensenyar la compresio: es absent als nostres ensenyaments, la comperacio mútua entre humans, tant entre proxims com estranys. Sobre els sintames, sobre unes causes del racisme...
L’etica del genere huma: s’ha de formar en les ments a partir de la consideració que l’esser huma es a la vegada individu,prt d’una societat i d’una especie, desenvolupament humà ha de comportar el desenvolunpament de consiencia de l’especie humana. coneixement vulgar: les causes quotidianes que vas coneixent a la realitat. Tracta de casos particulars que apareixen de manera expontanea en la persona. Coneiment científic: no es expontani sinó mes aviat construit. Esta sutmes a una veritat racional, ordenada els principis de les coses. Subjecte: capacitat de coneixer l'objecte. Objecte: la cosa k coneixes. Racionalisme: es considera la Raó com l’únic font adecuada de coneixement, ja que entén que els sentits son poc fiables.
Empirismes: defensa que les persones adquirin els coneixement per mitja de l'experiencia. L’inatisme: defensa que les persones poseeixen una serie de principis no adkirits que serveixen de fonaments logics als altres coneixements.Neopositivisme:parlar de corrents de caracter empirista la nostra corent dels pagament comença pels sentits.Critisime: critica de les facultats del coneixement, actitud superadora.Apriorisme: facultats de l’essser huma, dades que probenen dels sentits, per tb es aceptada per els sentits q son la font primera de tot el coneixement.Idea: emprenta que deixa la sensació a la teva ment.Relativisme:experiencia de veritats objectives i abstractes, les coses es poden pensa o veure en ralacio amb l’esser huma en la societat, tota opinió e una validesa limitada ,no existeix.Subjectivisme: considera que l’únic criteri de coneixement valid es el objectiu. Pot ser individual o estar com a subjecte general. Coneixement científic:respon a l’exigencia humana de compendre el món. Per aqesta actitud ens garantitza la vista q es da de la ciencia per satisfer les necesitats practiqes.
Al logos identifica el saber racional, el coneixement de les coses a traves de les seves causes.Brankes de la filosofia: la capacitat de l’esser huma al coneixer, la logica estudia les lelis de pensament. La metodologia de la ciencia, estudia procediments que permet estavlir la veritat. La teoria del coneixement, estudiala posibilitat, el valor i els límits del coneixement.Si l’objectiu busca la primera causa de tot allo que coneixem, la metafísica, principis basics dels éssers generals. Si l’objectiu es el mateix esser huma, l’antropologia estudia l’esser huma. Si l’objectiu es l’esser huma que ordena i construeix el seu món, l’etica ens diu com viure i ser feliz, la filosofia social; relacions humanes, filosofia política; diferentes formes de poder, l’estetica; l’art en general. Filosofs: aquells individus que tenen en comú les ganas de pensar certes qüestions de determinades maneres.ilucions: prepara la ment per que poguis pensar be, l’estudi dels coneixements humans, els seus procesos, que el poden fer caure en el risc del error o la il·lusió, per fer front els riscs.Principis de un coneixement pertinent: capaç de agafar els problemes globals per inscriure els coneixements parcials i locals, cal ensenyar els metodes que permeten copsar les reducions i les influencies entre tot el mon complex.Ensenyement la condició humana: disiplines, esdeveniments imposibles que significa l’esser huma en la seva totalitat. La condició humana hauria de ser essencial de tot coneixement.Afrontar les incerteses: d’ensenyar la gent que sabem el que sabem, permetre afrontar allo inesperat, allo incert.
Ensenyar la compresio: es absent als nostres ensenyaments, la comperacio mútua entre humans, tant entre proxims com estranys. Sobre els sintames, sobre unes causes del racisme...
L’etica del genere huma: s’ha de formar en les ments a partir de la consideració que l’esser huma es a la vegada individu,prt d’una societat i d’una especie, desenvolupament humà ha de comportar el desenvolunpament de consiencia de l’especie humana. coneixement vulgar: les causes quotidianes que vas coneixent a la realitat. Tracta de casos particulars que apareixen de manera expontanea en la persona. Coneiment científic: no es expontani sinó mes aviat construit. Esta sutmes a una veritat racional, ordenada els principis de les coses. Subjecte: capacitat de coneixer l'objecte. Objecte: la cosa k coneixes. Racionalisme: es considera la Raó com l’únic font adecuada de coneixement, ja que entén que els sentits son poc fiables.
Empirismes: defensa que les persones adquirin els coneixement per mitja de l'experiencia. L’inatisme: defensa que les persones poseeixen una serie de principis no adkirits que serveixen de fonaments logics als altres coneixements.Neopositivisme:parlar de corrents de caracter empirista la nostra corent dels pagament comença pels sentits.Critisime: critica de les facultats del coneixement, actitud superadora.Apriorisme: facultats de l’essser huma, dades que probenen dels sentits, per tb es aceptada per els sentits q son la font primera de tot el coneixement.Idea: emprenta que deixa la sensació a la teva ment.Relativisme:experiencia de veritats objectives i abstractes, les coses es poden pensa o veure en ralacio amb l’esser huma en la societat, tota opinió e una validesa limitada ,no existeix.Subjectivisme: considera que l’únic criteri de coneixement valid es el objectiu. Pot ser individual o estar com a subjecte general. Coneixement científic:respon a l’exigencia humana de compendre el món. Per aqesta actitud ens garantitza la vista q es da de la ciencia per satisfer les necesitats practiqes.